alfabet

amb sorra i mots farem castells

de somnis blancs, nous mons silents

escuma i vers, onada i vent

mitiguen plors, inventen mots

mai abans dits

només pensats

per ser infinits...

.

contenen pau, desgranen goigs,

vessen veritats, escampen llum,

un alfabet de nou creat

per dir a l’humil, al desterrat,

al nonascut, al menyspreat

jo crec en tu, i et penso així

de nou feliç, reinventat...

.

(seguim amb els intents de jocs poètics)