02 de febrer 2011

melòdic (a itineràncies poètiques)



els crits surten lliures, sort...
i lliurement canta la gola el clam
es va perdent el so, s’acaba l’aire
i en surt, només, la ranera de la mort...

.

mort... i és que feia nosa un mot ferit
que t’embosssava el coll, perquè
darrera seu, en l’esperança,
hi havia d’altres clams de bon sentir

.

escolta bé, que ho sents?
la cantarella d’un infant que salta...
és el teu cor, lliure per fi
després de transformar el negre dol
i treure’n la cadència d’un violí...
.
.
(Us aconsello llegir Itineràncies Poètiques,
una cadena de poemes encadenats sortits a raig
segons allò que t'inspira el darrer llegit)

9 comentaris:

Joana ha dit...

Gaudeixo llegint-vos :)
Sembla que no em surten les paraules :)

deomises ha dit...

Et deixo el meu seguiment extraoficial...

Cadències

Digues, qui atura el diapasó
De les hores quan ets absència?
Qui esborra els brins d'escalfor
Que resten en la pell? La cadència

De la vida és regida per l'enyor,
Pel desig que reclama la presència
Perpètua dels llavis, de l'amor?



d.

zel ha dit...

Gràcies, Deo, un plaer...

garbi24 ha dit...

cal molt de nivell per endinsar-se dins el món de la poesia

Henry The VIII ha dit...

Estic amb Joana i Garbi24, molt nivell i prefereixo gaudir-ho des de la barrera.

Una abraçada bandidos!

fanal blau ha dit...

Preciós, zel, t'ho torno a dir!
I veus, com diu aquella dita de "a la cama nunca te irás sin saber una cosa más", ara ja sé que són les actinídies!
Gràcies!

sherpa ha dit...

preciós...
transformar el dolor en amor...
una gran abraçada...blava...com el cel-zel...com el mar...com aquest violí.

Pere ha dit...

El crit agònic, fins quedar-te sense alè ... després d'aquest alliberament l'esperança de sentir un altre clam, la melodia d'un cant de llibertat.
Un poema que cal llegir detingudament.

Bona nit Zel.

Mateo ha dit...

Querida amiga, Roser...
Gracias por tu comentario, me ha encantado verte aparecer por mi dulce rincón...¿Infarine? Metidos en harina...tiene su morbo, jejejje No sé si es eso.
Lo cierto es que he estado un poco perdido, sin portátil, en fin...perdido.
Buscaré tiempo para pasarme por esos itinerarios que apuntas.
Un abrazo y que sigas divirtiéndote en l'escola...¿? Me gustaría que se estudiara catalán en la escuela andaluza...jejejeje
Un abrazo.