melòdic (a itineràncies poètiques)

els crits surten lliures, sort...

i lliurement canta la gola el clam

es va perdent el so, s’acaba l’aire

i en surt, només, la ranera de la mort...

.

mort... i és que feia nosa un mot ferit

que t’embosssava el coll, perquè

darrera seu, en l’esperança,

hi havia d’altres clams de bon sentir

.

escolta bé, que ho sents?

la cantarella d’un infant que salta...

és el teu cor, lliure per fi

després de transformar el negre dol

i treure’n la cadència d’un violí...

.

.

(Us aconsello llegir Itineràncies Poètiques,

una cadena de poemes encadenats sortits a raig

segons allò que t'inspira el darrer llegit)