20 de febrer 2011

Comença un monogràfic: Educació (segons jo mateixa)

No negaré que em costarà aclarir i aclarir-me sobre l'inici d'aquesta mena de declaració de principis, idees i construccions que tinc (i em vaig mastegant, i deconstruint, i fent i refent) sobre el fet de l'ensenyament.

.

Ho aclareixo aquí, perquè si bé crec que educar i ensenyar no són el mateix, crec també que per ser bon ensenyant cal saber educar, tot i que es pot educar sense ensenyar(explícitament) i ensenyar sense educar (ai, aquí en tenim molts exemples), d'aquí que cal sempre analitzar i qüestionar-se sobre el què, el quan i el com ho fem, però sempre pensant en el a qui ens adrecem i a qui volem ensenyar/educar sense perdre cap de les dues perspectives. Només cal recordar l'ensinistrament que molts vam patir en edats primerenques a l'escola i ja tenim els entrants.

.

Ens costa ben poc dir que els pares ens van educar molt bé, i els grans com ara jo, ho diem sense embuts, ben convençuts.

Moltes vegades, però, hauríem de reconèixer des de la nostra perspectiva d'adults, que l'educació que ara fem servir, la que ens mou en les accions i opinions i ens caracteritza com a persones de bé (o no), la tenim després d'haver transformat allò que ells ens van ensenyar, després d'haver assimilat i aplicat a la vida les seves ensenyances, incorporant la nostra pròpia experiència, amb tot el que comporta. El resultat final seria el bagatge que mostra la nostra educació.

.

El motiu d'aquesta necessitat de posar en "pantalla" el que crec i penso i procuro fer? Senzill, el desconcert de tots plegats, famílies i professionals en la situació actual de l'educació al nostre país.

.

Entrant per reflexionar.



.




.
Aquí, evidentment, començaran els conflictes, oi?

3 comentaris:

garbi24 ha dit...

el que no pot ser es arribar a final de curs amb els llibres a mitges, fer unes bones vacances i passar de curs com aquell si res. Falta responsabilitat i mà dura els alumnes han de tenir por a suspendre i repetir curs. Els pares han de donar confiança al professorat i deixar-lo treballar. I els professors han de fer la seva tasca i el que acumula moltes queixes dels pares per no fotre res, al carrer, per funcionari que sigui.
Tots ens hem de posar les piles, el problema és que ens ho han de deixar fer.

Ventafocs ha dit...

Com en totes les professions, hi ha de tot, però el cert és que els mestres lluitam contra molts de vents i tenim molt poques ajudes. Actualment se'ns ha anat delegant molts de rols que no són pròpiament nostres i no sempre comptem amb els suports necessaris. En l'educació ens hem d'implicar tots: pares, mestres, mitjans de comunicació, govern i oposició, ... i tirar tots cap a la mateixa direcció. Quasi res.

iruna ha dit...

ja tinc ganes d'anar llegint este monogràfic, zel. difícil de fer.