19 de febrer 2011

feudalisme

Si n'era una vegada una colla de senyors acomodats i acostumats a fer la seva voluntat arreu, en tot i per a tot, sense demanar ni escoltar parers ni súbdits.

.

En una mena de somni que durà poc temps, semblava que hi havia una manera de sortir del feudalisme un xic dignament, i eixamplar la màniga per no ser malvistos enllà de les fronteres.

.

El somni durà poc, (i això comptant que no tothom disfrutava del somni) Al nord, a l'est, pobles sotmesos des d'enllà del temps van provra d'aixecar les ales. Com que la màniga encara era ampla, i com que més aviat eren temps de bonança, la major part de la gent vivia anastessiada i poc s'adonava que poc a poquet els anaven retallant certs regals previs. Perquè els ho havien deixat com un regal, però no els reconeixien el dret.
.
Avui, tenim un cercle feudal que ens torna a sotmetre.
Avui, tanquen emissions, només pel fet de ser-ho en català, i el corrupte Camps, prepotent i el maxi lider com s'autoanomena, diu que és una emissió il·legal, el molt boc.
Avui ens diuen quan, com i on podem parlar i en quina llengua, i si això no és aixafar drets, que em torni verda ara mateix.
.
I el nostre incombustible salvador president Mas, està escollint uns ajudants i representants que déu-n'hi do. Amb els pantalons als turmells i vermells de vergonya, molts votants de convergència recularien en el temps si poguessin. Em consta.
.
Això sí, acollim trobades internacionals d'aparells de noves tecnologies, que aniran a parar a les mans dels de sempre. Perquè una cosa és el món, companys, i l'altra l'escola. La senyora Rigau ha deixat clar que vol tornar als anys 50.
.
Benvinguts a la nova edat mitjana. Vaja, potser no per Barcelona, l'eix de la vida dels catalans. Perquè la resta dels països Catalans semblem no existir. I nosaltres també som d'aquest món, però a la rasa més baixa. Serfs.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Quanta raó tens zel! això dels pantalons als turmells...hihihi me'ls he vist a tots!

garbi24 ha dit...

jo estic començant a pensar que això dels pantalons abaix...els hi agrada. Però no hem facis cas que sóc molt mal pensat jo.
Agafat-ho bé.

Albert B. i R. ha dit...

Avui és el País Valencià però demà pot ser qualsevol altre part del nostre país. El tancament de les emissions de TV3 é sun tema de país que ens afecta a tots. Quan menys ens ho esperem, no la podrem veure ni al Principat.

El porquet ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius excepte un petit detall excessivament recurrent a comarques... la crítica a Barcelona.

Jo sóc barceloní, però molt abans em sóc català. La crítica a Barcelona és fàcil i gratuïta i està massa instal·lada a comarques.

És lògic Barcelona i rodalies, que acumulen uns 3 milions d'habitants estigui molt present a les notícies (hi passen força més coses, ni que sigui perquè hi viu més gent), hi hagi més nivell d'inversió total, s'hi facin molts esdeveniments, i qualsevol cosa que hi passi tingui més ressò. És lògic, i fins a cert punt, necessari per la resta de Catalunya.

Sempre dic que, sense Barcelona, Catalunya no seria el que és, i a la inversa, sense Catalunya, Barcelona no seria el que és.

Així que, millor anar tots de braçet per a encarar un futur conjunt. Junts serem més forts, més importants, més poble... més nació.

Jo no vull que Barcelona s'ho mengi tot. Mai de la vida. Tota la meva família viu a comarques i m'hi passo mitja vida i allà defenso Barcelona, i a Barcelona defenso les comarques.

Tots junts a una. Catalans tots.