26 de febrer 2011

Monogràfic. Educació 3. (pensaments i reflexions)

Exemple 2. La cultura de l’esforç. Cal recuperar el treball diari, els exercicis, la repetició, la memorització i l’excel·lència per poder situar el rendiment de l’alumnat a l’alçada de les expectatives europees. S’ha de tenir en compte el currículum, no pot ser que a final de curs s’hagi vist mig llibre. Llavors, quan van a l’etapa següents no saben res d’allò més bàsic.

Aquesta és una altra de les moltes explicacions demagògiques i repetides fins a la sacietat, que de tant repetir ens creiem i que de fet no diuen res. Vaja, res que sigui vàlid de manera extensiva a tota la població escolar.

Aquí cal anar a pams. Molts professors i mestres confonen currículum amb el que els llibres de text proposen. Si hom fa una anàlisi acurada del que el currículum prescriptiu diu, en els llibres de text hi sobren la meitat de les pàgines i hi falten la meitat de les destreses, habilitats i competències que cal adquirir. Hi falta el més important avui, la presa de decisions i l’anàlisi crític, el contextualitzar allò que aprèn a la seva vida diària.

Comencem. Els llibres són un gran negoci per les editorials, i, si un no està a l’aguait, són capaços de portar-te alguns exemplars que només tenen diferent la portada. Molts dels treballs i exercicis proposats són els mateixos de fa 20 anys, he llegit problemes de viatges en tren que ja tenia jo quan anava a escola. Ja em direu, en el món on vivim. si cal saber quan tardarà un tren en arribar, comptant amb les vagues, els retards, les línies fora de servei i...

D’altres, més llestos, han empetitit les lletres, han actualitzat les fotos, i ja han posat al final de cada tema els resums fets, els mapes conceptuals elaborats, les competències explicitades i mastegades. Això vol dir que el docent té gairebé tota la feina feta, si vol, i que els alumnes s’estalvien tot el que és autoaprenentatge en els aspectes d’autonomia, de decisions, de triatge de solucions i d’elaboració personal, fins d’argumentació del com i perquè proposen unes o altres solucions.

Quan les editorials s’han hagut de posar les piles per digitalitzar els continguts, els entrebancs són múltiples. Si veus a la pantalla el mateix que en un llibre, evidentment, no cal ni l’esforç i la inversió.

I naturalment, si vols fer el mateix tipus de feina que 20 anys enrere però davant de la teva pantalla i 25 pantalles més, et tornaràs mig boig. Aleshores, cal fer un enfoc metodològic diferent, els criteris han de canviar i la manera de fer també. S’ha de permetre que es diversifiquin els tipus de tasques i que el control del mestre es focalitzi en allò que en cada sessió vol aconseguir i en quins alumnes vol centrar l’atenció (siguin dels bons o dels que s’entrebanquen, temps per a tots, però racionalitzat). No oblidem que el fracàs es mesura no només en els qui són bons i acaben, més aviat en els qui podrien haver seguit i abandonen. I no es pot permetre l’abandó.

I d’altra banda no s’han de menysprear els llibres. Però l’esforç es podria posar en llibres de veritable consulta, llibres ben fets de divulgació de totes les disciplines de caire més visual. Un bon llibre on surtin animals ben estudiats, catalogats, el seu hàbitat, alimentació, reproducció... i el temps, i l’evolució de la vida a les ciutats, i la història i ... No acabaríem mai. Els alumnes s’engresquen molt amb aquest tipus de llibres, els enganxen, aprenen a triar les informacions rellevants, les que necessiten, les curiositats, els ajuden a crear xarxes de coneixements, a compartir i treballar en equip...

I això mateix hem de fer els docents!




2 comentaris:

Joan Guasch ha dit...

Practicament d'acord en tot. Evidentment, ser mestre (no fer de...) és un ofici molt intens i que requereix molta energia, moltes ganes de trobar sempre un mètode millor, malauradament hi ha persones que fan de que tant d'esforç no el suporten. És clar que haver de nedar contra el corrent de l'administració (que juga a despistar) i de molts pares joves (que tindran disgustos seriosos quan els seus fills arribin als 16 o 17 anys) és fotut.
Des d'aquest raconet de món us dóno tots els ànims del cosmos.

Ventafocs ha dit...

Estic amb tu zel... Els llibres són un recurs més de tots els que hi ha, i no els podem ni hem de seguir al peu de la lletra. No podem tancar els ull a les Noves Tecnologies, però com tot, utilitzant-les adequadament, no simplement perquè estan de moda.
Bones reflexions, zel!
Una abraçada!