Monogràfic. Educació 2. (pensaments i reflexions)

Una cosa que vull deixar clara és que jo estic per l’ús de les noves tecnologies a l’aula.
És molt fàcil treure la mastegada frase de “remenen internet i després no saben ni llegir ni escriure”. I com aquesta lapidària sentència en trobarem un munt repetides mil vegades, que ni ens aturem a pensar i donem per bones. Que si es distreuen, que si el “feisbuc”...vaja, jo també volava coloms i jugava a enfonsar vaixells... i feia campana i si convenia copiava. No s’hi val a jugar a ser “l’ésser” perfecte.

Exemple 1. És una despesa inútil posar ordinadors o pissarres digitals a les aules. On hi hagi els llibres de tota la vida... Com deia la gloriosa Rahola l’altre dia, s’ha de llegir segons què (poseu-hi el Quixot, els clàssics...)en paper. Em fa gràcia escoltar aquests que han (hem) corregut davant els grisos, ser ara més rectes i normatius que ningú.

A veure, qui diu que no es pot llegir de tot en suports diferents? Qui diu que no es pot escriure en qualsevol suport? Aquí hi ha dos problemes un xic amagats, que convé explicar.

El primer és el desconeixement força important dels professionals de l’educació de tots els recursos que ofereix la xarxa. Fa falta dedicar molta estona a fer un triatge, a seleccionar allò útil que els podem oferir, fa falta saber planificar activitats obertes que els obliguin a exprémer el magí, i a descobrir les que ja estan preparades. Hi ha un munt d’unitats de treball, recerca i autoavaluació de molts temes curriculars que ja estan en ús de fa anys (les pioneres webquest en són un model) I és molt fàcil adaptar-les, i elaborar-ne de noves.
Tenen molts avantatges si les comparem amb els llibres tradicionals, que han fet refregits i copypaste de les edicions anteriors. Aquí no s’hi val escoltar, prendre apunts i memoritzar per vomitar en una prova. Aquí s’han de fer servir els recursos personals d’autonomia, decisió, tria d’estratègies, argumentació, anàlisi, síntesi, justificació de la solució donada, i finalment autoavaluar-se i analitzar en quin tram del procés s’han equivocat.

I no parlem ja de la qualitat de molts documentals que segur ofereixen molta més qualitat visual i motivació per l’acció que una pila d’exercicis sobre unes fotos. Veient, es pot deduir i descobrir tant i tant...

Us posaré un petit exemple d’estar per casa. Els meus alumnes, (de primer), van escollir el projecte dels submarinistes. Després de recollir informació, elaborar llistats de preguntes, treballar i aprendre el vocabulari específic, veure videos i documentals, sintetitzar les tasques que poden fer, sabeu per on volen començar a aprofondir?

Doncs, i ho han trobat ells, pels submarinistes que es dediquen a fer troballes, restes al fons marí, pels submarinistes arqueòlegs! I s’han entusiasmat amb un documental de la descoberta de les restes d’un vaixell romà carregat d’àmfores! No donava a l’abast a l’hora de recollir les seves preguntes.

Qui pensi que així no aprendran i progressaran a l'hora d'escriure i llegir, que no s’esforçaran i que no estan motivats, que llenci la primera pedra!


El segon, l'explicaré en un proper post!