24 de febrer 2011

Monogràfic. Educació 2. (pensaments i reflexions)

Una cosa que vull deixar clara és que jo estic per l’ús de les noves tecnologies a l’aula.
És molt fàcil treure la mastegada frase de “remenen internet i després no saben ni llegir ni escriure”. I com aquesta lapidària sentència en trobarem un munt repetides mil vegades, que ni ens aturem a pensar i donem per bones. Que si es distreuen, que si el “feisbuc”...vaja, jo també volava coloms i jugava a enfonsar vaixells... i feia campana i si convenia copiava. No s’hi val a jugar a ser “l’ésser” perfecte.

Exemple 1. És una despesa inútil posar ordinadors o pissarres digitals a les aules. On hi hagi els llibres de tota la vida... Com deia la gloriosa Rahola l’altre dia, s’ha de llegir segons què (poseu-hi el Quixot, els clàssics...)en paper. Em fa gràcia escoltar aquests que han (hem) corregut davant els grisos, ser ara més rectes i normatius que ningú.

A veure, qui diu que no es pot llegir de tot en suports diferents? Qui diu que no es pot escriure en qualsevol suport? Aquí hi ha dos problemes un xic amagats, que convé explicar.

El primer és el desconeixement força important dels professionals de l’educació de tots els recursos que ofereix la xarxa. Fa falta dedicar molta estona a fer un triatge, a seleccionar allò útil que els podem oferir, fa falta saber planificar activitats obertes que els obliguin a exprémer el magí, i a descobrir les que ja estan preparades. Hi ha un munt d’unitats de treball, recerca i autoavaluació de molts temes curriculars que ja estan en ús de fa anys (les pioneres webquest en són un model) I és molt fàcil adaptar-les, i elaborar-ne de noves.
Tenen molts avantatges si les comparem amb els llibres tradicionals, que han fet refregits i copypaste de les edicions anteriors. Aquí no s’hi val escoltar, prendre apunts i memoritzar per vomitar en una prova. Aquí s’han de fer servir els recursos personals d’autonomia, decisió, tria d’estratègies, argumentació, anàlisi, síntesi, justificació de la solució donada, i finalment autoavaluar-se i analitzar en quin tram del procés s’han equivocat.

I no parlem ja de la qualitat de molts documentals que segur ofereixen molta més qualitat visual i motivació per l’acció que una pila d’exercicis sobre unes fotos. Veient, es pot deduir i descobrir tant i tant...

Us posaré un petit exemple d’estar per casa. Els meus alumnes, (de primer), van escollir el projecte dels submarinistes. Després de recollir informació, elaborar llistats de preguntes, treballar i aprendre el vocabulari específic, veure videos i documentals, sintetitzar les tasques que poden fer, sabeu per on volen començar a aprofondir?

Doncs, i ho han trobat ells, pels submarinistes que es dediquen a fer troballes, restes al fons marí, pels submarinistes arqueòlegs! I s’han entusiasmat amb un documental de la descoberta de les restes d’un vaixell romà carregat d’àmfores! No donava a l’abast a l’hora de recollir les seves preguntes.

Qui pensi que així no aprendran i progressaran a l'hora d'escriure i llegir, que no s’esforçaran i que no estan motivats, que llenci la primera pedra!


El segon, l'explicaré en un proper post!

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

Mira, les coses si es fan ben fetes sempre resulten bones, el que no es pot fer es implantar un sistema perquè hi ha algunes butxaques que cal omplir.

El porquet ha dit...

Jo sóc partidari total de la implantació dels ordinadors a les aules.

L'escola no es pot mantenir al marge de l'evolució de la societat. Hauria de mirar de ser capdavantera. S'ha de preparar i ensenyar als nois per al que es trobaran al carrer.

Si volem posem-los davant totxos i totxos de llibres. Amb això només aconseguirem que no tornin a llegir un llibre mai més.

Jo he estudiat amb llibres, però s'ha de saber veure que les coses han canviat.

Filadora ha dit...

Estic d'acord amb tot el què has exposat i a més a més és que gairebé és impossible donar l'esquena a les tecnologies!
Quan he llegit el teu exemple amb el projecte dels submarinistes he pensat que en el fons, el més important és que els crios tinguin algú que els guiï i els motivi i els espavili, com crec que tu aconsegueixies (i no sóc de fer la pilota jo!).

iruna ha dit...

lo desconeixement de molts mestres (i famílies) de les noves tecnologies també penso, com expliques, que ha sigut i continua sent encara una de les dificultats a l'hora d'utilitzar-les a l'escola.

i bon afegit: a més d'estar familiaritzats amb elles, a part hi ha l'infinit de possibilitats que oferixen, i estra tria dels recursos adequats, dins de la gran diversitat i oferta que hi ha, sovint deu ser difícil.

com veus tu la predisposició dels mestres a aprendre'n?

com va la col·laboració entre mestres per a facilitar este descobriment, remena i tria de recursos?

és impressionant l'enorme quantitat que hi ha d'històries fetes... i esta possibilitat que dius d'adaptar-ne i fer-ne de noves...

congeniar el desbordament de possibilitats que hi ha amb la necessitat de concretar-ne algunes, i que tinguen una certa coherència... com fer-ho?

en este sentit, lo llibre de text penso que dóna un punt de referència des d'on partir. però també hi ha això que expliques: partir d'un tema i de la curiositat mateixa dels alumnes, i des d'allà anar estirant fils...

m'has fet recordar un recurs que vaig trobar a internet que em va sorprendre: una web on pots escriure qualsevol text i te'l genera en pauta montessori.

que també penso que és important aprendre a fer una lletra clara, per a entendre què escrivim i que els altres ho puguen entendre.

cada alumne acabarà fent "la seua pròpia lletra"... però quan la lletra no s'entén, alguna cosa hi hem de fer.

te passo l'enllaç però segur que ja el coneixes:
http://www.mclibre.org/consultar/primaria/copia/copia_1.html

com aquells quaderns de cal·ligrafia, però amb la possibilitat d'escriure-hi los descobriments dels submarinistes o la descripció de les àmfores... qualsevol cosa.

l'aicard me va dir que en una aula tenen una pissarra electrònica i que li agrada molt. jo encara no n'he vist mai una. potser també caldria que l'escola s'obrís més a les famílies per a ensenyar-mos com feu les coses i com són ara, també, lo llapis, la goma, la pissarra, la llibreta... i que les famílies mos aproximéssem més a l'escola per a preguntar-vos i conèixer estes coses.


m'agrada llegir-te, zel.

(la reunió d'avui ha anat molt bé. continuarem nadant entre dos aigües, de moment)

Joana ha dit...

Jo també estic per les noves tecnologies, son el seu futur.
El que no estic, ara està passant, és que quan falta un mestre, els deixin a la biblioteca amb l'ordinador, sols i... estudieu!
Tots al facebook.

mar ha dit...

completament d'acord!
el que passa és que hi ha massa mestres (i moltes famílies) encara que tot això els genera inseguretat perquè ells van aprendre amb llibres i de manera tradicional i no s'atreveixen a posar-s'hi i fer canvis, innovar i adaptar-se als nous temps...
amb un bon acompanyament i una bona formació tot això pot tenir solució però cal la voluntat de fer-ho i sobretot d'aprendre a treballar en equip dins de l'aula!

Hem de fer competents els nois i noies en la lectura i escriptura en pantalla ja que cada cop més és necessari saber llegir textos interactius i no perdre's!

un llarg i interessant debat del que podríem estar parlant hores i hores i hores...

GAVILAN ha dit...

Disculpa Zel, ja se que no ve al cas, però en algun lloc volia deixar-te aquesta ressenya:

Benvolguts amics, estem intentant crear una banca ètica i solidària a nivell d'estat espanyol amb la participació i suport del moviment social i de particulars sensibilitzats pel tema.

T'interessa ?

http://projectefiare.wordpress.com/
Salut, alegria i euros.

Epi

Joan Guasch ha dit...

La meva companya, mestra, també ha posat els ordinadors a les aules, i, samblantment al que descrius tu, són ells els que s'organitzen els temes i fan les cerques i s'autoavaluen... la mestra fa de mestra: respòn les preguntes, orienta en la bona direcció... Les generacions actuals han nascut amb els suports electrònics de la mateixa manera que la irrupció del paper va fer fora els pergamins o les tauletes de cera, al capdavall, tot això només són medis que són útils en la mesura que serveixen per arribar a la saviesa, al coneixement. Per contra el meu xiquet, a l'institut, es troba amb professors que no saben què fer amb les supermegapissarres digitals, ningú no els ha preparat (i ells tampoc no hi han tingut interès, tot sigui dit). Això sí, a l'aula de la meva companya hi ha un raconet amb un sofà al costat de la prestatgeria amb llibres (de contes, novel·les...)perquè res no s'exclou, tot es complementa.

Elfreelang ha dit...

Jo que estat a primària , a secundària a batxillerat i ara a FP et puc dir que falta que molt professorat es posi al dia en TIC , jo crec que hi ha d'haver de tot i al nostre abast, llibres, revistes, en paper, i utilitzar Internet també, els meus alumnes l'altre dia em va dir aprenc més quan ens poses un vídeo i després debatem i preguntem sobre el que hem vist que en una classe més teòrica! hi ha coses i moments per a tot és clar...jo sóc partidària de poder tenir la possibilitat de tota la tecnologia a classe, com més possibilitats més opcions!

Olguen Dalmasas ha dit...

Tens raó. Les noves tecnologies desenvolupen les seues capacitats a l'hora d'iniciar-se en qualsevol tasca. Els és més fàcil; s'han criat en tecnologies que abans nosaltres no teníem. Jo aposte per elles a les aules...Ara, a l'hora de llegir, on estiga un bon llibre, no té cabuda cap e-Book...Per ara!!

Una salutació i abraçada.