Que la sort els acompanyi. Jo tinc clar que l’home no pot jugar a ser déu. Una reacció nuclear com la que es provoca en una central és a la natura només a les estrelles. A què juguem? Tot plegat sabem que es tracta d’aprofitar el plutoni, i el MOX (plutoni i urani empobrit) per l’armament. A qui volen enganyar?
El problema, el greu problema que patim tots els ciutadans normals i corrents, és que el saber, la ciència no està al servei de l’home només en allò bo i desitjable. Esta també al servei dels interessos del capital. Si veiessim una central d’aquestes de quaranta anys per dins, ens faríem creus que no hagin passat coses més greus.
El problema és que qualsevol pot explicar fent-se l’expert, o sent expert, el que més li convé segons qui el paga.
Si sabem que una central nuclear és una bomba de rellotgeria en potència, només es tracta d’esbrinar quan arribarà el comptador a zero. No puc entendre com sabent, i ho sap qualsevol que hagi estudiat en què consisteix el procés d’obtenció d’electricitat amb combustible radiactiu, sabent que depenem de la sort i dels elements, algú gosi dir que no passa res, com ha dit la impresentable Presidenta del Foro Nuclear sra. Carmen Martínez Ten. Ahir, amb un somriure cínic (o de burra integral) deia que això no és res, no passa res!
No passa res, i han tret tothom de les centrals, tret de 50 pobres enginyers, que hores d’ara es deuen acomiadar del món. Fa més d’una dècada, en aquest país nostre, treballar una hora prop d’un reactor, p ex. a l’edifici de contenció per arreglar avaries, es pagava amb l’equivalent a un mes de treball. Una hora, valia el sou d’un mes. Perquè? Si fos tan segur, farien cua.
Per qui diu que la nuclear és una energia neta:
El problema, el greu problema que patim tots els ciutadans normals i corrents, és que el saber, la ciència no està al servei de l’home només en allò bo i desitjable. Esta també al servei dels interessos del capital. Si veiessim una central d’aquestes de quaranta anys per dins, ens faríem creus que no hagin passat coses més greus.
El problema és que qualsevol pot explicar fent-se l’expert, o sent expert, el que més li convé segons qui el paga.
Si sabem que una central nuclear és una bomba de rellotgeria en potència, només es tracta d’esbrinar quan arribarà el comptador a zero. No puc entendre com sabent, i ho sap qualsevol que hagi estudiat en què consisteix el procés d’obtenció d’electricitat amb combustible radiactiu, sabent que depenem de la sort i dels elements, algú gosi dir que no passa res, com ha dit la impresentable Presidenta del Foro Nuclear sra. Carmen Martínez Ten. Ahir, amb un somriure cínic (o de burra integral) deia que això no és res, no passa res!
No passa res, i han tret tothom de les centrals, tret de 50 pobres enginyers, que hores d’ara es deuen acomiadar del món. Fa més d’una dècada, en aquest país nostre, treballar una hora prop d’un reactor, p ex. a l’edifici de contenció per arreglar avaries, es pagava amb l’equivalent a un mes de treball. Una hora, valia el sou d’un mes. Perquè? Si fos tan segur, farien cua.
Per qui diu que la nuclear és una energia neta:
:
Les centrals nuclears que usen urani enriquit com a combustible o aigua pesada per al seu funcionament necessiten fabricar-los, i això es fa amb procediments que emeten diòxid de carboni a l'atmosfera (CO2). El CO2 és un contaminant atmosfèric i causa de l'efecte Callendar ( efecte hivernacle)També emet una gran quantitat d'energia calorífica a l'ambient. Per exemple, una central de 1.000 MWe de potència amb un rendiment del 30% produeix uns 3.000 MW tèrmics, i per tant disipa al medi ambient prop dels 7.000 MW restants. Per a contrarrestar-ho, sovint cal usar circuits amb torres de refrigeració, pero aleshores s'ha de tenir en compte la seva influència al microclima.
Les centrals nuclears que usen urani enriquit com a combustible o aigua pesada per al seu funcionament necessiten fabricar-los, i això es fa amb procediments que emeten diòxid de carboni a l'atmosfera (CO2). El CO2 és un contaminant atmosfèric i causa de l'efecte Callendar ( efecte hivernacle)També emet una gran quantitat d'energia calorífica a l'ambient. Per exemple, una central de 1.000 MWe de potència amb un rendiment del 30% produeix uns 3.000 MW tèrmics, i per tant disipa al medi ambient prop dels 7.000 MW restants. Per a contrarrestar-ho, sovint cal usar circuits amb torres de refrigeració, pero aleshores s'ha de tenir en compte la seva influència al microclima.
Vaja, i nosaltres contents pensant que si no hi ha fum, no hi ha CO2, oi?
9 comentaris:
La qüestió és ben complexa. Jo aposto per les energies renovables, i tant. Ara, fent-ho de forma sostenible, és a dir, que -per exemple- tots els molinets del món estiguin a les terres de l'Ebre és fer trampes...
Com tot, és un tema de prendre consciència i ser capaços d'entendre que si avui no estem pel que tenim... demà potser ja no ho tindrem!
*Sànset*
ens agradi o no, l'energia nuclear és la més rendible econòmicament. I això és l'únic que interessa.
Alguns estan reaccionant, però és molt trist que hagin de passar desgràcies, que a qui afecten?... als que sempre pateixen, els ciutadans.
I que consti que no defenso l'energia nuclear en absolut, però potser és que em veig amb molt poca força per lluitar en contra.
Els meus pares viuen prop d'Ascó i sempre amb l'ai al cor. Sobretot quan se senten notícies com aquesta.
sànset: el problema no són els aparells sinó el model energetic que s'imposa. Les energies alternatives combinades permeten la descentralització de la producció i la generació prop dels llocs on es consumeix, amb el conseqüent estalvi en el transport i la innecessareitat de les línies de molt alta tensió. La cosa dóna per parlar-ne molt extensament.
Rits: no t'enganyis, l'energia nuclear no és rendible en absolut si comptem els costos de tot el seu cicle, des de la seva extracció i transport (grans generadors de CO2, per cert), fins a la construcció i manteniment de les centrals i, sobretot, el manteniment dels residuus ens uns cementiris que hauran de romandre actius durant centenars d'anys, hipotecant el futur dels nostres descendents que estaran obligats a fer-se càrrec d'aquest llast, si no és que hi ha entremig un daltabaix social i, llavors la cosa serà divertida. Ah! I als costos cal afegir-hi els que compota que tot el procés és susceptible de rebre algun atac terrorista i, per tant, hi ha una gran inversió en seguretat.
Joan, si que ens en donaria per parlar-ne... uns quants llibres en podríem fer!
Ara, a l'Ebre seguim tenint la percepció -i crec que gens desencaminada- que "ens ho mengem tot". És a dir, visc entre tres reactors nuclears i, per si fos poc, visc en una zona on les centrals eòliques proliferen com bolets. Més que en d'altres indrets i, fins i tot, saltant-se a la torera espais d'interès natural.
Existeixen altres opcions com l'energia solar---> molta més difusió i fins i tot un canvi legislatiu de pes.
I, francament, descentralitzar, i tant! però que es faci. De res serveix que al sud, perquè som quatre gats i no tenim massa pes electoral haguem de tolerar segons quin tipus de coses...
*Sànset*
Sànset: sóc un enamorat del sud. Hi estiuejo des de tota la vida. M'he manifestat a Barcelona contra el trsvassament. T'entenc perfectament. Ah! I pot ser sí, que sou quatre gats, però quatre amb una marxa espaterrant!
Nois, noies, la cosa està fatal, ja podem anar debatent, ells estan començant la mare de totes les desgràcies.
És "lo" únic que ens queda... tenir molta mala llet!
*Sànset*
M'agrada molt el concepte aquest de 'jugar a ser Deu'.Coincideixo molt amb la teva manera de pensar.
També crec que els humans ens hem fet massa sobervis i amb totes les nostres imperfeccions,diríem que ara com diuen en les pel.lícules policíaques,que sabem massa !
Publica un comentari a l'entrada