07 d’abril 2011

incongruència?

No crec en el destí, em sembla.


Però tinc l'estranya sensació que, com més vull allunyar-me de segons quins encreuaments per por d'equivocar-me, més m'acosto a camins no desitjats.


D'això, la meva mare en tenia una dita al calaix que feia així,

"Quan la carn ha de ser del llop, ells sola se n'hi va"


Malament, hauré de canviar el paradigma? Ara mateix, al meu voltant, veig enfonsar-se molts fonaments...

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

Jo també!
Haurem, però, "d'apuntalar-los" perquè no s'esfondrin.

Carme ha dit...

Dues solucions, prou bones les dues, només ens cal trobar l'adequada per a cadascú: reforçar fonaments o canviar de paradigma... no ho sé pas...

Joana ha dit...

També tinc aquesta sensació de vegades...

sànset i utnoa ha dit...

Algun dels fonaments no s'enfonsarà. És qüestió d'estar-hi ben a la vora, que serà el que paga la pena.

*Sànset*

El porquet ha dit...

Ànims zel! Segur que trobes algun cosa, algun punt en el que apuntalar-te i agafar embranzida.

garbi24 ha dit...

jo estic en el sector de la construcció......si necessiteu fonaments nous us faig pressupost sense compromís.......i podeu pagar-ho d'aquella manera.....xssssssst

Magda ha dit...

Doncs no sé de què va però per a mi ets de les poques persones que veig amb "bons fonaments"

Joan Guasch ha dit...

seguint el comentari de la Magda, només les persones amb bons fonaments poden veure com s'enfonsen els fonaments del voltant. Potser el món, al final, serà un conjunt d'illes ben fonamentades surant en l'espai i el futur consistirà en tornar-les a unir. Mantenir la fermesa costa, però hi estem abocats.

Tony ha dit...

Trobo la solució molt més a prop del què s'està plantejant...
Pot ser que estigui equivocat, però penso que davant un problema primerament no es pot dubtar, encara que els fonaments se'ns enfonsin; això últim reforça la idea inicial (evolucionant-la), tot i que a vegades ens sembli estrany.
Busca d'altres solucions, no t'estanquis a veure'n una.
I recorda aquesta cita: "Quan et trenquis una cama, només veuràs cames trencades"; memòria selectiva.
M'agradaria rebre alguna opinió, per destructora que sigui.

Gràcies.