Haurien de ser teòricament els micos de la saviesa. Però de fet és el millor que he trobat per celebrar la Pasqua d'enguany, si un vol estar un xic tranquil. Clar, això depèn de tu mateix. Segur que si callem, farem contents a molts... Altra cosa és que poguem deixar de sentir i escoltar, i deixar de veure...
Però a mi se m'acut que aquesta és l'única possible sortida per no acabar d'embogir...
9 comentaris:
Bàsicament el que es difícil és deixar de sentir. Bona mona de Pasqua.
Sí, potser caldria que algú es mogués. O si no, acabarem sortint així a la fotografia.
Molt ben trobat, Zel.
Ens haurem de cruspir simbòlicament aquestes mones tant mones i observar, escoltar i no callar! almenys que siguin de xocolata!
No t' hi trenquis el cap, dona, no cal embogir.
Mira ... si vas a Figueres hi ha dos pastisseries, a can Fabrega i a can Palau que tenen una Mones boníssimes i sobretot unes safates de rebosteria que això si que et fa tornar boig ...
Bona nit Zel:)
M'agrada Zel!!! M'has fet pensar que de petita estava sempre tan intrigrada, sempre buscant la relació entre les mones i la mona!!Ja,ja,...
Dir que encara no l'he trobada!!!
Jo em nego a fer com aquestes tres mones; i, no t'eganyis zel, afortunadament per tu és impossible!
Una abraçadeta!
Ara mateix vaig a fer una bona queixalada a la mona... això sí que serà un plaer de sentits.
No deixis de sentir, de dir i comentar, mentre ho fem, estem vives.
A qui no li agradi, que no vingui!
uix... he estat a punt de posar aquestes mones al meu post d'avui, finalment he optat per dues d'altres. És el que té el google, hehehe...
Per no embogir?... estimar!!!! i el demés són trons!
Bon dilluns de Pasqua, estimada!
Publica un comentari a l'entrada