Joves, grans, fills i nets del bicefalisme polític per assegurar, ens deien, una transició modèlica.
Acostumats a callar, sempre capcots, estan, estem farts i cuits de rebre. Prenem exemple, des de la senyora que fa entrepans fins a alumnes, aturats, migrants, mainada i professors i jubilats que s'alegren de veure sang en moviment.
Ha arribat el moment de dir prou. Només escoltar això, i ja sabem un altre perquè dir prou.
Avui no ens diran gaire res. més aviat ens miraran amb ulls d'avi comprensiu, (ai, què saben ells de la vida real, i és ben fàcil no saber la dura vida del polític, de l'empresari, del banquer, del financer...) Cal esperar l'endemà de les eleccions per seguir estirant la corda que ens estreny el coll...
No, prou, som amb aquests que diuen prou. No ens interessa aquesta política. Volem, exigim canvis d'arrel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada