passar l'estona

corre la brama que aquest estiu serà de foc...

riu l’home del temps i parla de sol i platja,

mentre el veí, en tornar a casa,

troba un noi dormint al terra nu

converses de bar que s’exclamen, quins temps...

i el saberut del poble que se’n riu dels estudiants

i el bordegàs que mai va aprendre de lletra,

ara un homenot que va de putes i se’n vanta

respon orgullós que ell d’estudis no en té,

-i mira’m!, si fessin com jo...

i el solitari parla del jovent “maco” que tenim,

mentre l’homenot li diu què cony, no foten res,

i torna el saberut a dir potser, no en tenen pas la culpa,

-t’explicaré un cas ben cert,

i s’exclama que els de fora ho tenen tot

i naltros res, per molt que ploris

el camioner calla i escolta, i diu que

-encara tothom vol pagar en negre, ja poden anar fent...-

interromp un que ara arriba, i just fa la sentència,

-abans fèiem d’aprenents i després, ja hi eres,

una respon, on vas a aprendre què ara? qui et vol?

i on? s’han acabat les feines de “fer a mà”...

i el fuster nou, que diu

-si home, i per postres, si et foten un vailet

que destrossa més que no fa feina...

i així passen la tarda, cadascú es queda amb la seva

fins que torna l’home del temps a dir que serà un estiu de foc