19 de juny 2011

pim pam pum (això és la guerra)

Mas combatrà "amb totes les seves forces" els moviments violents minoritaris.


I si es dediqués a combatre amb totes les seves forces les causes del malestar majoritari?

I si es dediqués a no malbaratar les darreres energies que alguns encara tenim i fes quelcom constructiu enlloc de buscar aliats perillosos que l'ajuden a fer encara més gran la barrera entre els pocs (ells) i la gran majoria (nosaltres)?


M'espero amb candeletes veure un petit gest, sisplau, un sol gest adreçat a millores socials per qui les necessiten, un gest, només un que ens digui que queda una espurna d'esperança.


No, això no, ara, desplegarem totes les forces, visca els helicòpters, les porres, si cal portarem el llit amb furgona als nostres representants, pobrissons, gastarem tot el que calgui per defensar NOMÉS un cert tipus de "casta"


Això és la guerra, senyors, i l'han provocat vostès. A veure, com viuran els nostres fills i néts? On? Predic una onada imparable de moviment okupa, d'aquí uns anys. Llavors, treuran les forces per defensar els pisos dels bancs.

I aquí tenim el cap de les seves forces.



9 comentaris:

XeXu ha dit...

No és cap sorpresa. El govern sempre se'n va per les branques, tingui el color que tingui. De millores socials res de res, la lluita sempre està en unes coses súper mega importants... per ells. Tot i que no entenc per què són importants per ells tampoc. La qüestió és no fer res per la gent, perquè mani qui mani, de ximpleries les que vulguis, però de benestar...

rits ha dit...

Zel, no és una guerra. No, la força està al carrer, i tard o d'hora ens haurà d'escoltar. Per molt que facin els seus matons, la força de la gent es farà sentir.

I amb les seves mesures, encara emprenyarà més a la gent. Perquè així no es pot continuar.

Avui tots al carrer, a deixar-lo en calçes pel ridícul que va fer. Parlar de violents, quan la violència comença per les mesures presses.

Francesc Mompó ha dit...

Si no són capaços de llegir el magma que batega davall d'aquests moviments i hi ha un canvi de rumb en la olítica econòmica mundial, acaben com acaben ara aquests moviments, quan tornen a resorgir -que ho faran- seran molt més violents. El capital ha de saber veure que açò ha estat un avís molt seriós. Són els primers batecs d'alguna cosa nova que ens ve a sobre.
Salut i Terra

zel ha dit...

Salut i terra,és el nostre somni! sí, salut? retallades Terra? retallades i més zones pels especuladors, ara tocarà la zona protegida del cap de Creus...

N'estic #finsalskollons !

El porquet ha dit...

Ja se sap que sempre intenten desviar l'atenció dels problemes més greus per als quals no crec ni que tinguin solució, no saben ni com encarar-los.

yraya ha dit...

jajajajaja, eres tremenda!!!

Gregori Samsa ha dit...

ja ens podem posar durs, que ells ho tenen clar
retallada i retallada
i d'aquí no els treuràs
i a qui no li agradi que esperi quatre anys i vagi a votar, que això és una democràcia
o què us havieu pensat, colla de xitxarel·los?

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

diumenge li vam fer una esmena a la totalitat a la repressió felipista i a la presidència masista.

no sé ben bé on anirà el nostre moviment però la seva sola existència és una mosca collonera al bellmig de l'statu quo.

avui ha estat fascinant d'escoltar el felip donant les gràcies als organitzadors per el "civisme".

es retractarà de tote les barbaritats que ha dit en tres dies?

almenys el seu soci duran-lleida s'ha mantingut fidel al règim i s'ha carregat el moviment per la banda ideològica.

d'això es tracta. O ells o nosaltres.

de moment la cosa es diu indignació.

mica en mica anirem recuperant altres adjectius i altres consciències arxivades:

de classe, socials, antagonistes, rebels...REVOLUCIONARIS.

m'en fot que no ho vegi però això d'ara ja no s'aguanta ni amb porres ni amb aplecs d'afirmació institucional.

cada dia un maig.

i amb el somriure la revolta!

rebaixes ha dit...

I a seguir... Pensem en respirar que aviat ens ho faran pagar.Les veritats que dius no se les escolten... els trencarien les seves realitats i això no... ells, ells i ells... els sants santorum... Anton.