A mi em va agradar molt llegir la setmana passada un article de Xavier Bosch. Us en deixo un bocí, i el link
“El sistema és intocable i, així que s'ha sacsejat un pilar fonamental de la democràcia, l' establishment s'ha aixoplugat sota la closca del cargol.
Sembla, de cop i volta, que Catalunya ja no sigui un país que festeja amb la fallida, que ja no tinguem el rècord de 600.000 aturats i que els menjadors socials no donen l'abast mentre el compromís de dèficit obliga a tancar quiròfans.
Els mitjans s'han alineat, com potser ha de ser, al costat del políticament correcte per marcar una línia vermella que coincideix, fil per randa, amb la que dibuixa Artur Mas.
Però potser els seus lectors no són ni tan unànimes ni tan radicals en el posicionament de defensa del sistema. Al contrari. El mateix matí dels fets més del 40% dels oients d' El món a RAC 1 van votar que els semblava bé la protesta del Parlament.
La ciutadania està molt cremada. No parlo dels violents i dels buscabregues. Em refereixo a la gent de bona fe, els oients de ràdio, els lectors de diari, els que acampaven a la plaça de Catalunya, els moltíssims que durant setmanes han sortit al balcó a les nou del vespre, amb la seva dignitat i una cassola, per dir que no poden més.
La crisi és enorme, mai vista. I hi ha alguna cosa que em grinyola, que em fa pensar que al sistema li interessa més mantenir l' statu quo que no escoltar els que pateixen. És molt nostre, això de tapar-ho, que no se sàpiga… I, sobretot, poc soroll.”
6 comentaris:
Molt bé el Xavier Bosch. I està molt bé que ho digui ell, en la línia d'UDC. Vol dir que alguna cosa es pot moure.
TENS RAO MACA,JO HE SEGUIT EL MOVIMENT DESDE EL PRIMER DIA,LA MEVA FILLA FA LA SEVA TESIS AMB L'ARCADI,PER BE O PER MAL JA DE TOT...OKUPAS,ACRATAS,ELS PIJOS DE LA ROSA DIEZ I DE CIUTADANS,LA CANALLA UNIVERSITARIA,I MOLTS"EMBOSCATS".
"LA CALLE ES NUESTRA""NO SOMOS NI DERECHAS NI DE IZQUIERDAS""NO A LAS URNAS SI A LA ASAMBLEA PERMANENTE EN LA RED".....A MI AIXO AMB SONA A JOSEANTONIANO,I NO PUC FERI MES,DESCONFIO.
JUGANT AMB BARCELONA
si, els politics, a la que veuen que corren perill, aleshores corren...
algun dia se'ls girarà la truita....segur!!!
Curiós veure aquests dies com els mateixos que s'emocionaven amb les revolucions dels països islàmics, se l'agafaven amb paper de fumar pels fets del Parlament. Si algú ha tingut una actitut vergonyant han estat els representants (ehem) del poble, que després de com està tot encara gosen reptar-nos com si fóssim criatures de bolquers. Què estan esperant? que això sigui Grècia? Doncs no pateixin, ja falta poc.
i tant! tot acaba de començar, això ja no pot parar. Tothom ben aprop té una assemblea. Als barris, als pobles, cal que la gent surti al carrer, parli i se n'adoni que som la força que pot canviar el que no funciona.
I com a mínim apropar-se a escoltar i veure què es mou. Això ja no s'atura.
Publica un comentari a l'entrada