sent enyor de lluites i vol encara,
-després del forçat repòs-
cercar la llum perduda, esmunyedissa...
Un dia trist
li va fuitar dels ulls
Tant temps sol, amb les mans buides
i els òssos febles, vol retornar al color
de la vida, que tant enyora...
prova d’alçar-se, jo li dono la mà.
5 comentaris:
VENCUTS? QUI? MAI...
CANSATS? ELS CANSATS FAN LA FEINA....
LA MA? SEMPRE.....
JUGANT AMB BARCELONA
Ara si que m'agrada la teva pàgina amb aquesta llum i aquest mar tan estiuenc.
Quan entres et donen ganes de banyar-te i nedar:)
Bona nit Zel.
Molt bonica...
Quin fons més maco i d'estiu!
To marítim.
Gràcies per ser-hi, bonica!
Un poema ben colpidor, em va arribar ben endisn.
Publica un comentari a l'entrada