Hem buscat entre fotos i poemes, però res ens ha semblat prou bo per fer-te un regal i venim amb les mans buides
Vina... aprofitem i donem.nos les mans i pugem a la muntanya mes alta de tot l'Empordà, des de on es veuen les injustícies mes petites, un lloc on la tramuntana fa fora les tristeses i el cansament, i on brilla encara mes fort el Sol que ens renova i ens energitza, perquè malgrat cridar tant, queda molta feina per fer i moltes coses per dir...
Aixequem la nostra copa per brindar per aquets quatre anys i per tota la gent que ha deixat creixer la teva llavor dins seu.
felicitats bonica! t'estimem!!
Àngels i sargantana ;-))
Ara mateix ja no es ara mateix on era ara mateix.
I sempre és ara mateix
Jaume Mesquida
2 comentaris:
Brindem, amiga, bridem, que les muntanyes ens acullin, com ara ens brinden companyonia i una bona perspectiva d'allò que tenim en comú.
Gràcies estimada, gràcies!
Sempre hi ha ulls que saben mirar millor que els humans. I els rèptils hotenen això, d'observar i no ser detectats...
d.
Publica un comentari a l'entrada