09 d’agost 2011

Els alumnes que sí estimaven als seus mestres


És un honor per a mi estar entre els convidats a participar en la celebració del 4è aniversari del blog ARA MATEIX de la Zel i tot un plaer fer-ho.

No duc molt de temps en aquest món blogaire, però he visitat de tant en tant el seu blog i m'agradaria parlar-ne, però ens demana que no ho fem, i jo vull ser respectuós amb els seus desitjos. No crec que falte a les normes, però, si explique una anècdota que té relació amb la Zel a través de la seua feina i que a mi em va semblar preciosa.

La meua dona és mestra de primària i estic sensibilitzat amb la problemàtica del professor, manca de recursos, manca de reconeixement per part d'alumnes, pares, administració, etc. Però, de vegades, hi ha alguna cosa que et diu que, malgrat totes les dificultats, feres bé escollint aquesta professió, en adonar-te que per alguns alumnes ets una persona molt important. Un dia una alumna de la meua dona —immigrant argentina— amb un gran somriure, li va dir "esta noche he soñado con vos".

Felicitats i seguirem somiant com tu i amb tu per un món millor.

1 comentari:

zel ha dit...

La teva dona deu tenir la sort que tinc jo, disfruto amb la meva feina, m'agrada estar i aprendre i créixer amb els nens, m'han ensenyat molt, de veritat. I, quan ets amb ells, de tot el que envolta l'escola com a institució, no te'n recordes, llavors, sempre et pot caure un premi com el que explica ella.

Gràcies, de tot cor per ser aquí!