La barca serà senzilla, una popera de família amiga, no duré vestit de neoprè, no duré peus d'ànec, no duré protecció a braços i cames, però, si es compleix la previsió, demà cap a les 10 seré prop de les Medes, amb unes ulleres i un tub, i em fondré amb l'aigua, em deixaré endur pels suaus corrents que es preveuen, m'allitaré amb els ulls oberts mirant el fons del mar, i encara que els peixos es repeteixin mil vegades, el soroll de l'aigua des de dins m'acompanyarà en un silenci còmplice, recordant-me el meu primer bressol.
4 comentaris:
Que t'ho passis molt bé, zel... ha de ser una experiència preciosa. Una abraçada!
Doncs, a gaudir d'aquesta sensació tan meravellosa! Jo avui també m'he deixat portar pel vaibé de les ones... Una abraçada encara que virtual!
és fantàstic!! vaig descobrir l'snorkel fa un any i des de llavors m'encanta. hi ha una vida nova allà sota!!
ja ens explicaràs què hi veus!!!!!
el buceig ja no m'atrau tant. Em fa més por que gràcia, i apart és molt car i xq és tan car tampoc vull que m'agradi (xq no m'ho puc permetre i xq no cal tenir aficions cares)
Com jo rits, com jo, però ja veuràs quin fracàs, avui no, demà penjaré la foto del desastre...
Veentafocs, Thera, gaudir, gaudir...demà us explico!
Publica un comentari a l'entrada