22 d’agost 2011

lost, però que molt lost

ja s'aixecarà el dia...


sí sí, s'aixecarà... lost, "noveonà"!!!!


cap aquí? cap allà? hauríem de veure la Meda, coi, si és un muntanyot!


seguim lost, completament lost...




a la deriva, més de dues hores, sense saber ni on érem, ni cap on havíem d'anar, ni on havíem de mirar, enmig d'una gran mànega de boira que s'ha aixecat a pocs metres de port i que no entenc com no hem arribat a Eivissa...




al final, com el Patufet, una gavina, un gavià, calla un motor, ai no, un petard, demanen ajuda, una ploma, ens acostàvem a les deixalles per veure si rertornàvem a port...




osti, ens hem quedat sense veure res de res de res i molt acollonides!

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Collins! com no!!!

PS ha dit...

Òstres, jo he fet fotos de lluny, era acollonant!

zel ha dit...

Nosaltres estèvem ben perdudes, t'ho juro, ben perdudes!

El porquet ha dit...

Quina por no? Uffff, per això jo sóc home de terra endins!