sí sí, s'aixecarà... lost, "noveonà"!!!!
a la deriva, més de dues hores, sense saber ni on érem, ni cap on havíem d'anar, ni on havíem de mirar, enmig d'una gran mànega de boira que s'ha aixecat a pocs metres de port i que no entenc com no hem arribat a Eivissa...
al final, com el Patufet, una gavina, un gavià, calla un motor, ai no, un petard, demanen ajuda, una ploma, ens acostàvem a les deixalles per veure si rertornàvem a port...
osti, ens hem quedat sense veure res de res de res i molt acollonides!
4 comentaris:
Collins! com no!!!
Òstres, jo he fet fotos de lluny, era acollonant!
Nosaltres estèvem ben perdudes, t'ho juro, ben perdudes!
Quina por no? Uffff, per això jo sóc home de terra endins!
Publica un comentari a l'entrada