Un error històric

Entre 1789 i 1791, el comte Mede de Sivrac, atabalat com era pels flaires revolucionaris que arribaven des de París, havia estat rumiant la millor manera, arribada la nefasta ocasió, de posar-hi peus en polsegosa. S'havia entrenat en la cursa a peu, però els seus peus plans feien que no només corregués amb l'aspecte de les oques que feia engreixar fins a aconseguir el localment reconegut foie de Mede -que entre els vilatans rebia la denominació de Foie de Merd…- sinó que la seua velocitat de desplaçament, camp a través, era d'una zeleritat ominosa; bé, de guillotina segura. De cavall ni parlar-ne. Que de ben xiquet va veure Vertigen, del Hitchcock, a la Chaîne Neuf del seu poble -en el sentit literal, que era d'ell el poble; bé, llavors del seu pare- i si no tocava de peus a terra es marejava com un allioli. Què fer?, -que hagués dit Tolstoi d'haver-hi viscut. Doncs un matí de ressaca, vés per on, va tindre el seu Eureka. Mede era força aficionat a fer animalets de fusta. I heus ací que pensà en afegir dues rodes a l'última de les seues creacions zoomorfes. Dit i fet.

Aquest primer prototipus li quedà un xic infantil, però de sobte s'adonà que la seua condició de sancallós era la ideal per a la propulsió amb els peus per terra. I de vertigen, ni parlar-ne. Així, donada la inversemblant velocitat que li procurava l'artefacte -millorat a la segona versió:

va poder fugir amb comoditat quan camperols rancuniosos venien a per ell amb el revolucionari objectiu de fer-li engolir totes les existències del famós Foie de Merd… que ell els obligava a consumir per decret, ja que al seu comtat no es podia ni veure el meravellós Foie de Tevetrés. Però en la seua escapada, baixa en colesterol, es creuà el rampell amorós d'una camperola coneguda pel nom de Zel. Avisada, gràcies a la xarxa orella-a-orella, la Zel el va entretenir fins que l'escamot perseguidor el capturà. Uns li taparen el nas, altres l'obriren la boca i el comte afluixà ben prompte reconeixent públicament i per escrit signat i rubricat amb bava blava, que aquell Foie era una Merd… I en honor a la Zel, els camperols batejaren l'artefacte amb el nom de Zelerífer.

Tanmateix la història la escriuen els acadèmics, i per a ocultar fets tan oprobiosos per als de la seua condició social decidiren esborrar a la tal Zel, els camperols i el Foie de Merd... de la història. El Zelerífer passà a dir-se Celerífer, i la frustrada fugida del comte va ser un èxit a Chaîne Neuf, on no feren fàstics ampliant-li la gesta dient que els incroyables -joves monàrquics- adoptaren aquest vehicle com a senyal de la restauració de l'antic règim, mentre que les merveillouses -jovenetes que imitaven amb els seus vestits a les dones de la Grècia clàssica- trobaren en aquesta neuf addicció una causa irrefutable sobre la pèrdua sobtada de la seua innocència.

Ps. Només he intentat reivindicar uns fets històrics negats, com tants d'altres, repetidament per la història oficial. Qualsevol semblança onomàstica és pura coincidència.

Moltes felicitats!!