Això d'encetar un diari virtual i tenir al davant amb lletres fosforescents, flaix i quadres escapistes de propaganda quan les vols tancar, em fot dels nervis. I si per postres et diuen "comença el curs amb energies renovades", ja és "es colmo".
I això que el que jo volia llegir era "com defrauden els rics". He copiat les dues preguntes i les respostes d'un dels entrevistats. Dels nervis més encara. Jo asseguro que he començat el curs amb picors arreu, crostetes al cap de tant rascar (i no tinc polls), i un estrés dels pebrots.
Aquí el bocinet:
A. És just el sistema fiscal espanyol?
B. Les grans fortunes estan massa ben tractades?
Guillem López-Casasnovas. Catedràtic d'economia de la UPF
· A. No paguen tots, ni ho fan d'acord amb la seva capacitat de pagament. Però em preocupa més el primer (el frau i l'elució fiscal) que el segon. Tots els sistemes tenen problemes en tractar amb justícia les rendes de capital respecte del treball, sense que es perjudiqui l'eficiència o l'estalvi per davant del consum, o les rendes guanyades en relació amb les rebudes en herència. Les reformes necessàries en un moment com ara xoquen amb els que demanen amb prou raons que la fiscalitat es posi al servei de l'emprenedoria i del creixement i que, en tot cas, la redistribució es faci des de la despesa pública.
· B. Les grans fortunes estan ben tractades en el sentit que tot i eludir el que poden, com es fa arreu, en altres països, no reben cap menysteniment social: no tenen problemes per tenir una Creu de Sant Jordi, una ordre ministerial o un títol nobiliari. No és vergonyant per a molts d'ells tenir el protagonisme social des de domicilis fiscals extraterritorials.
Guillem López-Casasnovas. Catedràtic d'economia de la UPF
· A. No paguen tots, ni ho fan d'acord amb la seva capacitat de pagament. Però em preocupa més el primer (el frau i l'elució fiscal) que el segon. Tots els sistemes tenen problemes en tractar amb justícia les rendes de capital respecte del treball, sense que es perjudiqui l'eficiència o l'estalvi per davant del consum, o les rendes guanyades en relació amb les rebudes en herència. Les reformes necessàries en un moment com ara xoquen amb els que demanen amb prou raons que la fiscalitat es posi al servei de l'emprenedoria i del creixement i que, en tot cas, la redistribució es faci des de la despesa pública.
· B. Les grans fortunes estan ben tractades en el sentit que tot i eludir el que poden, com es fa arreu, en altres països, no reben cap menysteniment social: no tenen problemes per tenir una Creu de Sant Jordi, una ordre ministerial o un títol nobiliari. No és vergonyant per a molts d'ells tenir el protagonisme social des de domicilis fiscals extraterritorials.
Em preocupa així la conclusió de tota aquesta qüestió: la poca consciència fiscal (l'estat del benestar no és gratis), la poca consciència ciutadana (sí, però que pagui un altre) i la social (riem les gràcies i envegem els que saben com defraudar, que per això són rics i s'ho poden permetre!). És la meva definició preferida de qui és molt ric en aquest país: qui no paga impostos. Vull dir que el que es paga en assessorament i en enginyeria fiscal per no pagar impostos és menys que el que s'estalvia no havent de contribuir!
I bon diumenge!
2 comentaris:
Jo estic en el grup de persones que per una multa et poden embargar fins i tot el pensament.....
Visca el rei negre, més que mai
en el fons ets dolentota..
ens fots una bomba i ens dius bon diumenge
jajajajjaja
coi de mossa
t'he dit que t'estimo molt??
petonets
Publica un comentari a l'entrada