16 de setembre 2011

la fallida que no vaig saber explicar!

Una fallida mental, això és el que tinc. Me'n fotia, i ho repetiré, me'n fotia d'aquests que es queixen, ai pobrets.

N'estic fins asl pebrots de que s'exclamin aquests "pobres pobres", que fan valer que no són classe benestant, i ho expliquen dient que tenen una primera vivenda, una segona residència a mar o muntanya, un parell de pisos que van comprar en temps de vaques grosses per poder donar als fills, (alguns els tenen llogats) i "alguna altra petita propietat", que clar, si que si sumen patrimoni passen d'aquests 700.000 euros.

Doncs just és, que, si a mi, que cada més ja em cobren més del que és just, i a més m'abaixen el sou sense explicació ni preocupació per les meves migrades finances, i he de callar i seguir treballant (i ja sabeu que m'agrada), trobo de calaix que, a major patrimoni, més impostos.


Que es van comprar tot això, no pas la primera vivenda, no, les altres, per llogar, revendre i especular a petita escala, aprofitant la bombolla inmobiliària i ara n'hi ha que no tenen liquiditat? Bé, jo no vaig fer-ho i molts tampoc, ara, tots hem de pagar pels qui, en major o menor mesura van saber treure profit del moment.


Molts ja no recorden que, fa 10 anys, compraven un pis per 15 milions i al cap d'un mes, se'l venien per 25 i així de mà en mà. Doncs no em fan cap pena els qui ara estan amb pisos per declarar, que els tenen morts perquè el que volien era enriquir-se a costa d'altri, a la porra. Massa goluts, a costa de gent que necessitava una vivenda.


Com veieu, evidentment, me'n fotia, me'n fotia de l'escàndol que han muntat molts en sentir això del patrimoni, com si l'esforç de pagar la crisi només s'hagués de repartir entre els "mindundis" que no tenim res de tot això, només un sou, una casa de 26 anys rehipotecada per anar aguantant el negoci i moltes despeses que s'han de pagar sí o sí! Que si s'ha de passar per l'adreçador, o tots o cap. I per algú s'ha de començar, la propera és la cacera dels escapistes, que haurem de fer caure (no sé com!)


En fi, estic cansada. Molt. sobretot del cinisme i dels mentiders. No vull govern, àcrata, em declaro.

3 comentaris:

Carles Mulet Grimalt ha dit...

A mi no em semblen gens inconnexes aquests pensaments. De fet els comparteixo. Anim i a seguir lluitant

Yáiza ha dit...

Val a dir que en termes generals estic d'acord amb el que dius i critiques, però ni que sigui per portar la contrària em posaré de part d'aquests que critiques i faré d'advocat del diable.

Penso que en el cas d'una persona que ha treballat tota la vida, i la seva parella també, i que si amb aquest esforç i, perquè no dir-ho, una mica de sort (vegi's... alguna herència no gaire grossa, un cop de sort per comprar o vendre un pis), has anat reunint calés o propietats, t'ha de tocar molt la pera que ara te'ls vulguin prendre. Sobretot si ara cobres el mateix que qualsevol altre, i les propietats no t'estan donant ni un duro. Amb el mateix % ja et treurien més diners que la resta, perquè en tens més, és clar, i és proporcional. Si augmenten el % se'n va un bon pico, suposo.

Ni jo ni la meva família ens trobem en aquest supòsit que he descrit, però ens hem trobat en una situació força emprenyadora. Quan es van morir els meus avias, havíem d'heredar d'ells una petita suma de diners. Res estratosfèric, els estalvis de tota la vida d'una família en la que només treballava el pare. I la quantitat que havíem de pagar d'impostos, tot i que l'herència era de pares a fills, era vergonyosa. Potser vist des de fora no s'entén (jo tampoc no entenc perquè els "rics del cagar" no paguen més impostos, eh!), però quan et toca a tu, fot. Fot, perquè "quatre duros" que tens estalviats i te'ls prenen. Cal afegir que això ens va passar abans que treguessin aquest impost... que ara sembla que volen tornar a posar... Impost que, per cert, només es pagava a Catalunya i a alguna comunitat més, per a quantitats petites de diners.

Espero haver-me explicat i no despertar les ires de ningú!!

zel ha dit...

No, Yaiza, cap Ira, però aquesta és una car, ben certa. L'altra es pot explicar igual i no ser igual, haver arribat a tenir pel fet de poder comprar i tenir fons de peles. I ara, és injust pels qui no tenen res, però res, que els que si tenen no hi posin de la seva part, quan el que ens juguem aquí és quelcom tan seriós com sanitat, educació, el futur d'un país com el nostre. O això o d'aquí poc els que encara poden anar passant, engruixiran la llista dels pobres que no poden arribar al dia 5 de cada mes amb un sou de merda. Perquè els qui depenem d'un sou, no som ni preguntats, retallen i treuen sense que puguis dir ni mu.