Sembla que la famosa dita, (parèmia? En Víctor Pàmies que m'ajudi) de llàgrimes de cocodril, ve del fet que els cocodrils, fora de l'aigua, secreten llàgrimes constantment, i per tant, també quan es cruspeixen la víctima que pertoqui. Això ha fet que l'expressió llàgrimes de cocodril s'apliqui a aquells qui, tot i fer una malifeta, o després de fer qualsevol bretolada s'excusen fent el ploramiques. I després pugen a l'Audi, van a sopar de gorra i seguim pagant luxes inútils.
Vist i escoltat el que veiem i escoltem, no se m'acut cap més expressió per aplicar als nostres governants, quan, amb cara compungida, fent-se fins i tot el màrtir per haver de fer el que sembla que no farien, ens justifiquen totes les animalades que se'ls acudeixen per treure el país de la misèria. Sisplau, tancar CAP'S, limitar operacions urgents, fins i tot les oncològiques, limitar serveis educatius, rastrejar els miserables 400 euros pels desnonats... són ben bé ingredient per un sopar dels miserables.
I crec, que, si fessin el que haurien de fer, és a dir, escanyar als rics de l'hòstia i fer-los pagar el que toca, em sembla que llavors plorarien de veritat. I aquest és el seu problema. Intocables les grans fortunes, els governants, esclaus al seu servei, no fos cas que s'acabessin d'endur els calers. I amb tot, ahir llegia els guanys d'una Caixa, cap uns setanta-cinc mil milions. Que m'ho pintin d'un color que entengui, i sense comèdies d'economistes neoliberals, sisplau.
2 comentaris:
Ens retallen la vida i la cultura. Tot plegat per continuar mercadejant amb armes de matar.
Que tinguis un bon cap de setmana, malgrat tot.
A mi se m'acudirien moltes altres expressions per als nostres governants i totes bastant més fortes i dures que les llàgrimes de cocodril.
Tècnicament 'llàgrimes de cocodril' és una locució nominal. Si li afegeixes un verb, esdevé una frase feta (o locució verbal). Però l'has emprat molt i molt bé!
Publica un comentari a l'entrada