30 de setembre 2011

solucions?



Nosaltres ens anirem pansint i j està... però i els infants i joves que creixen?

Idees?

Què fer quan no hi ha esperances?

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Les generacions que venen ho tindran difícil pel clima de desencís que hi ha, s'acostumaran al campi qui pugui i al 'tonto' l'últim. Molt han de canviar les coses.

yraya ha dit...

No sé Zel, això ja m'està tocant molt la fibra sensible ...
Quan tinguis una estona mira el que he penjat al meu blog, com per estar tranquil.
Bon cap de setmana

Judit ha dit...

Les esperances, com les flors, s'han de regar, alimentar-les, repartir somriures...
Sons els infants, o som nosaltres qui no les veiem?
Jo intento tenir-les i transmetre-les!
Petons!

Toy folloso ha dit...

Dintre de quinze anys, quan hàgim esgotat els combustibles fòssils, recularem un segle i recuperarem el treball físic.
Fins llavors, tocarà pasar-les magres....

Elfreelang ha dit...

Zel precisament no cal tenir esperança , esperar és quelcom passiu, no això si no lluitem a una no té solució! no tinc varetes màgiques...però hem de dur la nostra indignació als carrers, no hem de deixar sols als metges en la seva lluita , que és la de tothom...no hem de dividir-nos i de baixar el cap i els braços, hi ha un munt de gent , que poc o molt, aconsegueix frenar o retardar els embargaments de pisos...si ens uníssim tothom ni bancs ni creditors ni tota aquesta colla de sangoneres ens xuclaria més la sang...més que mai hem de recuperar la confiança en el poder que té el poble, que tenim si tots anem a una!

carina ha dit...

El més fotut és que no n'hi ha