dos premis (res a veure)

Si n'hem d'estar de fotuts que els amics catosfèrics em donin un premi d'opinió! Jaja! Jo, justament, la del parlar sovint massa agre, sovint massa rabiüt, sovint massa tocacampanes... Així que dono les gràcies molt sentides, però no crec que gaire guanyades, n'he d'aprendre, cal dir-ho bé!

Ja em coneixeu, hi ha un costat fosc en mi que no em deixa callar i alhora no sé prou com dir bé les coses, algunes coses que no entenc i que m'indignen...

Tenia un amic que deia sempre "Si em deixessin ser Déu durant cinc minuts..." Doncs això, ai si em deixessin, quants caps rodolarien, i quanta misèria aboliria...

Però avui, també celebro que vaig ser mare joiosa per segona vegada. Mireu-lo, sota l'aigua gelada de muntanya...

Sí, avui el meu fill "petit" fa 19 anys. Valent com un roure, sensible i madur, crític amb el món que tenim, sap valorar allò important per ell, i no s'està de dir-ho, la seva família, sempre al davant, i els amics; són el més valuós. I ara la xicota, i tant!

Bernat, si llegeixes això, et diria el que sempre et dic, benaurat el dia que vas néixer, malaguanyats els anys de malestar, la incomprensió i menyspreu que vas patir, i la més gran alegria, la relació que hem teixit i recuperat, la que ningú ens prendrà, per molt que passi, ara sí que ens aguanta la mateixa pedra, i en el camí ens hem fet forts. T'estimo!