Una, la que obre molts diaris avui dia 15 d'octubre. 15 O, globalització del clam.
Per fi, potser, la indignació global s'estén. Esperem que la marea humana s'escampi i amb el temps destronem als miserables que viuen a les torres d'ivori d'una punyetera vegada.
Ja era hora. Ara, que jo canviaria el mot "indignats", pel més adient, que seria quelcom semblant a "lluitadors socials". Tot a guanyar, res a perdre.
Poser el nom no és escaient, però arreu aquestes persones entre les que m'incloc, estem molt però molt enfadades amb el sistema global que ha enfonsat les persones normals i corrents que no figurem enlloc, que no pintem res per ningú.
Persones que no són més que una xifra que pertany a la llista o dels aturats, dels desnonats de tot, dels qui moren de misèria arreu, o dels qui anem traient el nas com podem per anar subsistint cada vegada més escanyats. Per no parlar ja dels qui no compten enlloc, Àfrica n'és plena. El silenci dels escanyats que ja han esborrat de les lluites possibles, que només compten amb un grapat de voluntaris, i mireu la sort que els espera.
L'altra portada. Tarragona. Oh, molts barcelonins criden, que com gosen il·lusionar-se en aquests moments per uns jocs, que ara no és hora de llençar diners en un "event" que no compta per ningú.Gent de Tarragona, una empordanesa se n'alegra molt que hagin de pensar en vosaltres!
A Tarragona n'heu d'estar ben cofois. Potser ara hauran de posar al dia carreteres, línies de tren, invertir en infraestructures. Segur que algun lloc de treball es generarà per allà baix, que ja us toca. Em sap greu dir-ho així, però els de fora Barcelona, per molt capital que sigui, ens alegrem que les garrofes toquin a d'altres zones de Catalunya, què coi, que no tot són rodalies en aquest món.
És que molts vivim més enllà des de sempre, i ens hem de conformar amb les engrunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada