30 d’octubre 2011

estimar de lluny



si la coneixes, l'has d'estimar, és inevitable...

quan la coneixes un xic més, t'adones que, de fet, estimar-la és altament beneficiós per la salut, te n'adones pels efectes que sents quan l'abraces, ho sents, ho notes, és una vibració que va de cor a cor...

i llavors, et sap greu de no ser-hi més a prop, i més sovint...

i encara, l'altre efecte beneficiós és que, curiosament, no ho sents per tu, per no ser-hi, ho sents per necessitat d'agrair la seva calidesa, empatia, proximitat, un sol al cor que escalfa i que t'encomana aquestes ganes boges d'escalfar, veritable companyonia... i hi ha tan poques persones que et facin sentir desig de donar afecte, d'aquelles que saps que mai demanen res a canvi...

gràcies, sargantana dolça!

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

si ja sense conéixer-la es fa estimar!
dolça dolça, segur que ho és!
Bon dia, zel, desitjo que la fira anés d'allò més bé!
Un bon diumenge!

Anònim ha dit...

això em recorda a menorca

Pere ha dit...

Ja veig que aquesta fira de Viladamat va ser una fira d'abraçades, ara si que em sap greu no haver-hi anat, vaig estar a punt però al final no va poder ser.

Un petó i una abraçada per l'Angels i per a tu.

Joana ha dit...

Quin grapat de sentiments positius!

Garbí24 ha dit...

vaig viure el que descrius amb ella fa un temps, també una fira fou qui aportés la propícia

sargantana ha dit...

quina dona!
em treuras els colors nena...
no se que dir, sino que estic contenta de haberte vist i d'haber sentit mes d'aprop la conexió que se que tenim i de la que em sento molt orgullosa
tot aixo ho he apres de vosaltres
gracies maca i gracies a tots
us estimo molt
=)