plou i encara més que vol
que plogui la vella teulada
per presumir de teula enllustrada
plora el cel, sense consol
degoters per les esquerdes
s’esmuny dins un humit dol
dins, darrera el vidre vell
-que fa un tel d’un gris confòs-
el vell que pateix pel tros
canta amb l’aigua un cant novell
que plogui la vella teulada
per presumir de teula enllustrada
plora el cel, sense consol
degoters per les esquerdes
s’esmuny dins un humit dol
dins, darrera el vidre vell
-que fa un tel d’un gris confòs-
el vell que pateix pel tros
canta amb l’aigua un cant novell
8 comentaris:
Que bonic el poema, flueix com la pluja i el dibuix (aquarel·la?) és preciós, és teu?
Aquest nostre país, vell país, és tan trist però entranyable que en dies de pluja com avui sento que l'estimo cada dia més.
M'adono que tot i la globalització, els mitjans actuals de comunicació, sóc un home de poble. De mentalitat oberta i curiositat universal, però finalment només un home de poble.
Dijous sortirà el sol i caçàrem cargols, el dissabte rovellons i el diumenge ... qui sap que caçàrem el diumenge?
Bona nit Zel.
Quina preciositat de poema, zel! M'agrada molt, i el dibuix moltíssim. Sembla que estiguin fets l'un per l'altre!
Un molt bon vespre!
Preciosa imatge de la pluja, amb petits inconvenients, sempre benvinguda.
Uau! Estàs inspiradíssima!!! Que bé t'ha quedat!
Que en sou d'amables...de fet, dibuixava pels nens amb el paint, i va sortir el poema... mira, la cosa de l'aigua!
Carina! El dibuix està fet amb el paint i passat per un programa d'aquests que desdibuixen... o sigui que meu a mitges, el poema tot meu.
Ja sabem que mai plou a gust de tothom!
Molt bonic Zel!
Publica un comentari a l'entrada