15 de novembre 2011

cares de l'aigua



plou i encara més que vol
que plogui la vella teulada
per presumir de teula enllustrada

plora el cel, sense consol
degoters per les esquerdes
s’esmuny dins un humit dol

dins, darrera el vidre vell
-que fa un tel d’un gris confòs-
el vell que pateix pel tros
canta amb l’aigua un cant novell

8 comentaris:

carina ha dit...

Que bonic el poema, flueix com la pluja i el dibuix (aquarel·la?) és preciós, és teu?

Pere ha dit...

Aquest nostre país, vell país, és tan trist però entranyable que en dies de pluja com avui sento que l'estimo cada dia més.
M'adono que tot i la globalització, els mitjans actuals de comunicació, sóc un home de poble. De mentalitat oberta i curiositat universal, però finalment només un home de poble.
Dijous sortirà el sol i caçàrem cargols, el dissabte rovellons i el diumenge ... qui sap que caçàrem el diumenge?

Bona nit Zel.

fanal blau ha dit...

Quina preciositat de poema, zel! M'agrada molt, i el dibuix moltíssim. Sembla que estiguin fets l'un per l'altre!
Un molt bon vespre!

Rafel ha dit...

Preciosa imatge de la pluja, amb petits inconvenients, sempre benvinguda.

novesflors ha dit...

Uau! Estàs inspiradíssima!!! Que bé t'ha quedat!

zel ha dit...

Que en sou d'amables...de fet, dibuixava pels nens amb el paint, i va sortir el poema... mira, la cosa de l'aigua!

zel ha dit...

Carina! El dibuix està fet amb el paint i passat per un programa d'aquests que desdibuixen... o sigui que meu a mitges, el poema tot meu.

El porquet ha dit...

Ja sabem que mai plou a gust de tothom!

Molt bonic Zel!