28 de novembre 2011

puc constatar que...

si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, però ben d'hora (si més no això em passa a mi)...

només em surten dies molt més llargs per rumiar i no sortir-me'n

(i gasto més trankimazins)

ai...

i per postres, s'acosta Nadal...

aiaiai...

4 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Passa't per casa, si pots; li dones al play del vídeo, tanques els ulls, còmodament reclinada a la butaca, i et regales uns minuts de pau. Tots ho necessitem algunes estones, tal com estan les coses. Amunt, Zel, amunt!

Pere ha dit...

El dia que t'aixequis a l'hora que vulguis, ni aviat ni tard, a l'hora que et vingui de gust. El dia que aconsegueixis no pensar en negatiu, simplement no pensar, no fer res que no t'interessi. El dia en què descobreixis que no ets imprescindible, ni molt diferent als altres. El dia que passis de pastilles i et dediquis al pa amb tomàquet i pernil, llavors començaràs a ser feliç.
Bé ... i sinó no passa res. Em deixava una cosa, per Nadal tota ovella al seu corral encara que no siguin els Nadals de la teva infància, però és un bon moment per renovar la il · lusió per totes les coses que t'envolten.
Ostres m'ha sortit un rotllo de manual d'autoestima.

Bona nit Zel:)

Clidice ha dit...

ja sabia jo que hi havia una raó de pes per provar de no aixecar-me massa d'hora! ànims! :)

montse ha dit...

Puc constatar que si ens aixequem ben d'hora fa un fred que pela.