Sóc una subordinada d'uns subordinats que al seu torn també són subordinats d'uns subordinadors, però ep!!!
La gran diferència rau en què,
-tot i que em demanen que la meva actuació sigui de subordinació, jo puc insubordinar-me.
-els de més amunt són subordinats submisos, (es creuen el que els han posat al cervell que es resumeix dient ens han deixat la caixa buida) per tant, res faran per mi.
-al seu torn, els de més amunt encara són subordinats fidels dels grans subordinadors, que els han fidelitzat, senzillament, comprant-los. No hi ha ningú més fidel que aquell que rep favors i/o li tapen les vergonyes.
(les formes i maneres de compra són variades i incomptables, des de amagar fraus, protegir els grans lladres, governar els mitjans de comunicació...fins a tapar els seus pecats de llatrocini, corrupció i mentre es passegen tan amples)
A veure, serem capaços de insubordinar-nos? És fàcil, o vot al petit o vot nul, el blanc no val! Res de vot útil, sisplau, posem-nos d'acord i votem els partits que neixen, els menys corromputs, els qui ens són més propers. Sobretot, si hi ha ales pel mig, no són àngels, recordem-ho, van disfressats, xacals amb pell d'ovella...blava, encara que els blaus, aquí, senyoregen senyeres disfressades, també.
4 comentaris:
A mi sempre m'han dit que tan amo es qui mana com qui no creu....
Cridar a capítol... una de les meves grans lluites, poder ser lliure d'opinió.
D'acord, però el vot nul tampoc s'hi val, que només engreixa el número de vots necessari per a obtenir representació i, per tant, afavoreix els grans. Compte.
jo pensava votar blanc al senat... què passa amb el vot en blanc? ÔÔ
montse
Publica un comentari a l'entrada