Aquests dies toca parlar del Nadal. Per no fer la cosa pesada, resumeixo, avui un m'ha fet una pregunta que mai cap nen m'havia fet,
-Roser, quan va morir Josep? (sant Josep, és clar...)
-... ni idea, ja ho buscaré, cas que ho trobi! És que mira, aquestes històries sembla que les van escriure diferents persones i hi ha diferents versions (he sortit per on he pogut)
-I Maria?
-...doncs tampoc ho sé! Em sap greu, però ara no us puc contestar, ja esbrinaré el que pugui! Apa, aquí teniu un mandala preciós per pintar i relaxar-nos i estar un xic tranquils quan acabeu de fer la postal per regalar als petits de P-5!
Jo que arribo, i em poso a la Viquipèdia (ja sé, mal fet, però què voleu) i he anat a parar a aquí (després d'esbrinar que tampoc hi ha dades fiables i molts interrogants).
Síndrome de Sant Josep
La síndrome de Sant Josep, tot i no ser una veritable síndrome reconeguda pels sociòlegs, és el nom que alguns homes posen al seu sentiment personal de poc protagonisme a la família, en especial comparat amb la mare i el fill, en esdeveniments com l'embaràs, el part, el postpart, la lactància i la cria del nadó o nen. Com al cas bíblic de la parella formada per la verge Maria i Sant Josep, amb el seu fill Jesús, senten que se'ls tracta injustament com a personatges secundaris.
Aquests homes senten la seva masculinitat minvada per aquest fet i se senten agredits per propostes sensibles al paper de les dones a la maternitat i en general al seu paper a la societat. Per exemple, els molesta que el Ministeri d'Igualtat espanyol consideri que el paper de la ventafocs del conte mostri una dona passiva que espera que un príncep blau la salvi, i se senten ofesos devant de la proposta d'alternatives (que algunes persones podrien jutjar de menys masclistes, més modernes, etc.) a les quals, per exemple, si ella es queda amb el príncep és per que hi té interès amorós, però que ella és capaç de refer i salvar la seva vida sense passar per ell.
La síndrome de Sant Josep, tot i no ser una veritable síndrome reconeguda pels sociòlegs, és el nom que alguns homes posen al seu sentiment personal de poc protagonisme a la família, en especial comparat amb la mare i el fill, en esdeveniments com l'embaràs, el part, el postpart, la lactància i la cria del nadó o nen. Com al cas bíblic de la parella formada per la verge Maria i Sant Josep, amb el seu fill Jesús, senten que se'ls tracta injustament com a personatges secundaris.
Aquests homes senten la seva masculinitat minvada per aquest fet i se senten agredits per propostes sensibles al paper de les dones a la maternitat i en general al seu paper a la societat. Per exemple, els molesta que el Ministeri d'Igualtat espanyol consideri que el paper de la ventafocs del conte mostri una dona passiva que espera que un príncep blau la salvi, i se senten ofesos devant de la proposta d'alternatives (que algunes persones podrien jutjar de menys masclistes, més modernes, etc.) a les quals, per exemple, si ella es queda amb el príncep és per que hi té interès amorós, però que ella és capaç de refer i salvar la seva vida sense passar per ell.
Apa, una cosa més que sé!
9 comentaris:
On vas a parar....que gran és internet.
marededeusenyor! I això per la pregunta innocent d'un innocent minyó!
Bé, no voldria passar per pretensiós, però el Josep la va palmar a València un 19 de març de qualsevol any que t'estimes o desestimes. I la Maria puja al cel tots els anys a la Basílica que duu el seu nom a Elx. És a dir, la investigació dels corpora delicti CSI passa necessariament pel País del Sud. :) Un petonàs.
Jajaja, m'imagino la teva cara amb les preguntes i mira per on,
m'encanta
Les mandales fan meravelles en els nens.
Molts petons
Si, si ... tot això de la síndrome de Sant Josep està molt bé, però el divendres quan tornis a classe quines respostes li donaràs al nen?
Bona nit Zel.
Que gran és internet! De vegades... jo em pensava que era un bluff això de preguntar per Josep i que em sortiria alguna cosa...i em sembla que hi posa una data i tot, uns 20 anys DC!!! I aquesta és la sorpresa, si el nostre calendari és fals, oi?
No se sap res de la mort de Josep: un cop acomplert el seu paper de “pare putatiu”, l’Església el va ben arraconar. Es creu que havia de ser mort abans de començar la vida pública de Jesús, o en tot cas abans de la crucifició, ja que els Evangelis hi pinten la Verge tota sola. Hi ha un evangeli apòcrif que diu que va morir l’any 18 o 19 D.C., un dia 20 de juliol, a l’edat de 111 anys! (http://www.newadvent.org/cathen/08504a.htm ). Però cap document fidedigne.
Pel que fa a Maria, d'acord amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, va morir a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpció). No obstant això, hi ha catòlics que afirmen que no va morir [Viquipèdia]. Jo he estat a Efes i als turistes els ensenyen una capella edificada on una tradició (basada en les visions de la monja Anna Katharina Emmerick, al segle XIX) creu que va viure i morir, però no hi ha proves documentals. La “dormició” de la Verge és un tema recurrent de la iconografia ortodoxa.
Hi tens un bon pessebre, veig.
És que el paperet que li va tocar fer al pobre Josep és per merèixer tot un síndrome en els manuals de psiquiatria.
Curiosos els teus nens eh???
Publica un comentari a l'entrada