29 de gener 2012

25 ANYS SENSE FOIX









12 comentaris:

fanal blau ha dit...

Del bracet del Foix, Zel, arriba la teva veu també.

Carme ha dit...

És fantàstica i també trista la teva rèplica. Genial, Zel. M'ha agradat molt!

McAbeu ha dit...

És trista la teva versió perquè, per desgràcia, és ben real. M'agradaria pensar, però, que pot deixar de ser-ho algun dia.

Quadern de mots ha dit...

Em quedo amb el teu poema, malgrat la ràbia que em fa per ser una visió encertada. Tan de bo no arribem mai a veure la nostra terra com un país erm, eixorc i sense esperança. Crec que només ens manca el cop de puny a la taula.

montse ha dit...

Passat i present que dol i encoratja.

jaka ha dit...

Un post molt bonic Zel !!!

Una abraçada,

novesflors ha dit...

Sí però... no hem de deixar que la tristesa ens debilite.

Jordim ha dit...

buen poema.

Elfreelang ha dit...

Ara al costa del mestre Foix hi ha la mestra Zel enhorabona ...una bona replica poètica...trista però....ànims poètics!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Tristesa, però fermesa. Perquè encara no hem dit la darrera paraula.

Dafne ha dit...

Si som capaços d'escriure i fer sentir, res ens pot impedir que la nostra bandera ensangonada, llueixi la prompta llibertat!!! Versos que haurien de servir per encabritar el mascle, i no fer-lo dòcil!!!

F. Mas i Castanyer ha dit...

Bonic el poema d’en Foix.
Molt bé el teu poema dialogant amb el d’en Foix, molt bé i molt actual. Tant de bo serveixi per tal que algú reaccioni i algun dia puguem dir de manera certa el poema de Foix.
Salut!