26 de gener 2012

Ai, sra Consellera...

Ai, que malament anirem, si seguim així...


Ai, sra Consellera...cap allà els setanta i escaig, vostè potinejava, es passejava a les aules i despatxos dels qui manaven a l'escola "Normal" de Girona. Passejava, sí, i passejava tipet i bons contactes...


Deien les males llengües que la seva plaça directa, d'aquelles que es treien en aquell temps, gràcies a les notes, era un xic sospitosa.


Ai, sra Consellera... alguns i algunes que compartien temps d'estudis amb vostè, tenien un xic la mosca al nas, per això de les notes, que ara vostè tant i tant reivindica parlant d'esforç, de l'esforç que hom suposa que hi ha de posar l'estudiant, el professor i, potser la conselleria i el govern?


Ja se sap, les males llengües, que en són de molestes... sobretot quan, oh, quin encanteri, diuen que han passat coses que porten a una noia benplantada a estalviar-se els entrebancs per accedir a una plaça de per vida.


No m'hi ficaré, però és que jo en algun dels cursos més enrere, hi era. I veia, que m'hi veig.


I cada vegada dubto més de les veritables capacitats que té vosté per una tasca tan feixuga, important i delicada com l'ensenyament, els recursos, els mètodes... I és que comentar que la mainada d'avui és fruit d'una moda dels seixanta/setanta... No parlar de la renovació pedagògica a Catalunya, farcida de moviments qualitatius, innovadors i destacats per l'escola catalana com Rosa Sensat, oblidar els grandíssims esforços que molts mestres de la meva edat hem fet per pujar a tots els carros de totes les reformes per tirar endavant... Treure'ns ajuts, recursos, augmentar-nos les ràtios, esperar que siguem xaiets conformistes que no direm res, parlar de mesures educatives sense concreció...només sacrifici pels docents, i prou.


I és que la realitat, per molt que tingui una llicenciatura en psicologia i hagi impartit matèries a la universitat, la realitat crua i dura, la coneixem nosaltres, els mestres de a peu, com ara jo. I encara que vostè digui que ha treballat en una escola, fa 20 anys no era el que és ara. El despatx i la política són llaminers, l'escola és dura. I consti que jo procuro deixar-m'hi la pell. I espero això de la conselleria d'educació. Llàstima. Una altra ocasió perduda.


Acabarem malament.


Ara, després, que ningú es queixi.

8 comentaris:

Dafne ha dit...

Gràcies per les teves paraules, en nom del col·lectiu tan gran que som els mestres. Aquests com bé dius, ens hem hagut d'aferrar a tots els carros que han anat passant, amb totes les lleis que han modificat el sistema sense pensar en cap moment, què pensem nosaltres, els qui veritablement som al capdavant de l'ensenyament.
La política no té entranyes, i quan omple les butxaques, què dir???
Realment, el que expliques és típic d'aquesta gent que a dit, han fet i desfet, i han segat les il·lusions de molta gent.
Al 93, vaig aprovar les oposicons, de 16 places, jo era l' onzena; no vaig entrar, per què??? Doncs perquè hi havia qui tenia padrins, i com diu la dita: "qui té padrins menja mona", jo avui sóc a la concertada, orgullosa, però no oblidaré mai, aquella noieta que plorava perquè havia tret un 5,2 i jo un 9,8, les dues sense massa punts, i ella va entrar i jo no. Aquell dia vaig decidir no tornar-me a presentar mai més.
Per tant la sra Consellera és un d'aquests models que destesto profundament.
Gràcies per la informació!!!

Toy folloso ha dit...

Vols la plaça de directora de l´escola de Pelacalç, tú.
Que no veus qui mana?.

zel ha dit...

Dafne, el meu camí, ja ho saps, és com el teu. I desgraciadament aquí tothom col·loca els seus...tothom? crec que no, crec que jo no ho faria...
Toy, he sigut durant 10 anys Cap d'estudis, i, el que més vaig fer, a part de treballar, i molt va ser plorar. No vull un càrrec. Vaig ser cap d'estudis d'Infantil i Primària, treballant igualment de tutora. Lliurava només tres hores lectives pel càrrec. No val la pena, mai més. Si més no, en aquestes condicions. I després que diguin de les responsabilitats... Els de l'entremig han de treballar com burros per ajudar a omplir els papers als qui cobren els sous de directiu. I una merda, treballaré mai més en això. Jo vull la classe i els meus nanos!

Per cert, Toy, el teu blog no tinc maneres que s'actualitzi, em surten llamps i trons!

Josep ha dit...

Molt ben dit Zel, tant de bo el que has escrit arribés a ella. Tu si que ets una mestra,gràcies per ser-ho. Avui jo també estic molt emprenyat, veig que cada dia ens fan valer menys, i nosaltres sembla que ens agradi.

Un petó.

Toy folloso ha dit...

Parlava en broma, Zel; a veure si no saps on és Pelacalç....
Em passa en el blogroll això que comentes. Hi han blogs que me marca un post de fa una setmana, per exemple, i al entrar-hi veig que n´hi ha dos o tres de nous.
A veure si pots solucionar-ho i veus la darrera putada que m´ha fet Blogger, en un post que editaré dissabte.
Apa, adéu!.

garbi24 ha dit...

vaja...un altre que va fer la majoria d'examens de genolls i per suposat orals......així anem!!!

el paseante ha dit...

I quin polític coneixes que hagi arribat al càrrec per la seva capacitat intel.lectual? Tot és amiguisme, contactes, favors i ego.

Edurne ha dit...

Jo, yo suscribo totalmente todo lo qu ehas escrito, que también nos vale a nosotros, y se lo mandaba a "mi" consejera, que s ele llena la boca diciendo que nuestros chavales tienen todos un ordenador a partir de 5º y que estamos totalmente digitalizados.. Mentira podrida! a mí sólo se me conectana internet 3 ordenadores d elos 23 que tengo, y ahí sigo, después d edar la lata y la lata...
esto es solamente un ejemplo, claro! Y de 49 profes queéramos el año pasado, éste somos 43 y lo que blablablabla ya todos sabemos.
a quién quieren engañar?
Si no saben ni cómo es un niño!
La teoría maravillosa también me la sé yo, pero la práctica... la saben ellos y ellas? Ahhhh, eso ya es otro cantar!

Ayyysss!
Grrrrrrrr!

Petons, maca i força!
;)