la tribu o l'estat

Vagi per endavant, això és d'aquí

Un bocinet, per tal que ens entenguem, però em permeto aconsellar-vos la lectura.

"Si em permet la simplificació, ens cal passar d'un discurs per a la tribu a un discurs per a l'estat. La tribu parla català, veu TV3, escolta Catalunya Ràdio o RAC1 i, quan Òmnium toca el xiulet, va a la mani. La tribu s'ha enfortit amb els trenta anys de democràcia, ha guanyat consciència nacional, s'ha construït un univers simbòlic confortable. La tribu vota a les consultes, sap què va passar el 1714 i penja l'estelada al balcó. La tribu és puntcat. Fa 20 anys, la majoria de la tribu creia fermament en les possibilitats de l'autonomia per a la construcció nacional. Fa 10 anys, en començava a dubtar. Avui, la tribu ho té clar: té pressa, molta pressa."

El comparatiu i l'exemple, així com les dades, estan bé per entendre determinades situacions. Jo sóc de la tribu.

El problema tal com es desenvolupa després sembla clar. Covéncer els qui formen part de l'altra Catalunya. Malgrat tot, els de la tribu, necessitem quelcom més. Necessitem caps de la tribu que es creguin i actuïn segons els interessos bàsics de la seva gent, i en moments difícils, és quan els caps es fan, o no, creïbles.

Quan la gent de la tribu, tota, té el que cal per sobreviure, quan les necessitats bàsiques estan cobertes, (per tothom i sobretot pels més febles), quan dins la tribu regna un clima d'ajut mutu i d'actuació pel bé col·lectiu abans que pel bé individual, quan el cap i els seus consellers, (a la tribu, els savis del poble) no tenen interessos particulars (pel seu propi bé, només) i/o quan no els han venut a tribus alienes, que, sovint els poden garantir que, si es deixen segons quines condicions pel camí, els garanteixen la continuïtat del pal de manar. Ens entenem, oi?

Amb elements com aquests mai podrem garantir que la nostra tribu és model per a res, per a ningú. Amb elements com aquest, la nostra tribu és absolutament igual que qualsevol altra tribu. Perquè en moments de greus dificultats, una bona tribu és acollidora, generosa, i té cura dels seus, molta cura! Dels seus i dels que s'han acollit i integrat a la tribu. I els defensa i els protegeix, i no es ven. I mai, però mai, deixa els seus principis arraconats.