Després de molt mastegar la meva terrible venjança, em posaré "borde" si segueixen així i potser, ja veurem, potser jo també llançaré una proposta semblant, quasi bessona, a la del copagament o euro per recepta (que és recopagament, jo pago un % important per la meva medicació)
Bé, on anava. Congelats els nostres sous des del temps de la picor, apujant-se després un misèrrim 2,5%, i recongelats altra vegada, afegint l'aplicació de les retallades i sota amenaça de més retall, em sembla que faré un crida. El temps que dedico a l'escola i als nens no em reca gens, sabeu que m'agrada.
Però puc tocar el voraviu si demano un euro simbòlic per correcció de determinats paquets, és a dir, tota la feina que m'enduc a casa, que us asseguro que és molta.
Puc tocar el voraviu si demano un euro per cada unitat de programació que he de revisar, refer, actualitzar i adequar a les individualitats, cosa que també he de fer a casa.
Puc demanar un altre euro per totes i cadascuna de les hores que m'estic barallant amb el programari que no funciona. Tot plegat multiplicat per 26 alumnes, és un "pico", oi?
Què, per demanar que no quedi, no? Si no ens espavilem, arribarà el dia que haurem de pagar per poder treballar!
8 comentaris:
Jo em trobi igual que tu, però amb un agreujant més, sóc de la concertada, treballo igual que els funcionaris, no tinc els tractes dels funcionaris, però em retallen el sou com si ho fos.
Realment tenim un panorama esglaiador, però amb sanitat, les pensions, ma mare va cotitzar 32 anys i cobra 364 euros. Que algú m'expliqui com es pot viure, amb aquesta pensió de merda, mentre els qui ja sabem s'inflen els sous, col·loquen els seus amics, parents i aquí no passa res.
Mira, potser jo avui tinc un dia bord, i tu amb l'escrit has desencadenat una mica més aquest tema.
Com ho hem de fer per fer-nos sentir. Jo estic disposada a fer el que calgui, però què???
Ja t'he contestat al blog, jo estic com tu! I ma mare, pensió de vídua, pobreta...
Ara, els hauríem de fer saber que, si es troben amb uns serveis a zero, no se'n sortiran, o sigui que si tots ens proposséssim una vaga de braços caiguts, ja m'agradaria saber què farien...
Doncs mira ... crec que avui molts pagarien (donarien una part del seu sou), per poder treballar.
Bon dia Zel; pren-t'ho amb calma perquè això va per llarg ...
Jo afegeixo encar un euro més per estar pendent durant vacances dels convenis de practiques dels meu alumnat....però zel no veus que no ens donaran cap cèntim i ens faran treballar més... i ull que dijous hi ha consejo de ministres! o era de minestres?
I si cobressis 1 euro per cada post i comentari rebut,...ens retiraves a tots!
Jo també em demanaré un euro. Un per cada conseller que em toca allò que no sona.
A la privada ja no queda res per retallar...
Molt bon Any Zel!
Mestres com tu és el que fa falta!!!
Zel, ja t'he llegit a casa meva, ai que bo!!! Som força semblants, i patim en el mateix bàndol.
Joana, hi tant que queda per retallar, les vetlladores per exemple,(tenim dos alumnes que necessiten una persona al costat les 6 hores del dia, ara disposen de 3 hores, i cada cop menys temps. com si qui té hemiparèsia, només la tingui aquelles 3 hores, i la resta del dia???
Estem entrant en un maltractament per part del govern, i comença a ser hora de plantar-nos definitivament, i autogestionar-nos, i deixar l'esclavatge que ens comporta ser on som. Avui tinc una dia esbalotat, perdoneu si amb el meu comentari ofenc alguna persona, però és el meu pensament cabrejat!!!
Publica un comentari a l'entrada