19 de febrer 2012

aquí teniu ous...

feu-los servir assenyadament, no s'acaben, sempre en trobareu per anar llançant a les portes dels "benestants" que donen l'esquena als destructors de feina, de vides, de somnis...

no us importi embrutar cap vestit d'aquests generosos mandataris que ens escanyen i ens bandegen, diuen que per millorar en un futur impossible de creure amb les mesures que pacten...(tenen vestits de sobres i els els paguem nosaltres)

no oblideu que de moment no ens han proposat res positiu, però res de res, ben al contrari, tenim cada vegada més els mateixos drets que (perdoneu l'expressió) els esclaus negres de les plantacions, que no? treballar uns pocs per ajudar a mig sobreviure, amb sort, a una munió de persones al nostre càrrec...

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Un carregament d'ous, es mereixen els desgraciats d'allà i de més enllà. Això per començar, naturalment; quan els tinguem ben pringats, ja anirem a per les guillotines.

Dafne ha dit...

Si fos amb els ous, de ben segur que en llançaria un carregament; però ens cal unió i aturar aquest malestar, aquesta impotència i aquest silenci per amagar totes les corrupcions, començant pels comptes opacs dels personatges, avui a la cúpula del poder català; òstia, ja n'hi ha prou.
La revolta, comença ja!!!!

Xarnego ha dit...

Tot el aconseguit durant els anys de democràcia, fins avui,
quan menys ens adonem restarà perdut en un tres i no res.
Retallades, reformes laborals, aportacions al estat central que mai retornam, sous astronòmics de polítics sense escrúpols, ningú mou un dit si no entreu res a canvi, personatges sense ideals de país, de societat, om son els emprenedors col·lectius, els que valoren a les persones, al cuitada,...on som?

zel ha dit...

OI QUE TOTS ENS AFEGIRÍEM A LA LLANÇADA D'OUS?

I o en fem una d'unida i de grossa o ens foten!

Josep ha dit...

Zel.Diu un conegut meu, de l'Índia,peò molt catalá, que al seu país diuen:"la mente es una buena esclava, pero una mala ama, por lo es que mejor dejar de engañarse y empezar a trabajar interiormente de verdad, ya que los años pasan y pasan y nada hacemos".

I o en fem una d'unida i de grossa o ens foten!

Una abraçada!