24 de març 2012

qui sap què acabarem havent de fer...



si sou a prop meu, no patiu, per molt que us facin emprenyar, m'estic preparant a fons per fer reanimacions...

ara, no sé si amb tot el que ens cau a sobre, hi haurà prou gent un xic preparada per donar a l'abast...

7 comentaris:

jomateixa ha dit...

Ai. Mareta que m'espantes!!

jomateixa ha dit...

Ai. Mareta que m'espantes!!

el paseante ha dit...

Jo estic fent un curset d'enterrador. Sóc més pesimista que tu. És humor negre, eh?

Joana ha dit...

Dona... espero que si mai soc a prop teu, no calgui.
Millor patir un atac de somriures no?.
Ni que s'ha d'estar preparada.

Jordi Dorca ha dit...

En saps molt. Va bé saber-ne.

Carme Rosanas ha dit...

Quina traça que se't veu!

Espero que no faci falta, però sempre va bé de saber aquestes coses!

novesflors ha dit...

Noia... saps fer de tot!!!