Llegiu si voleu saber d'on ve el sòmines que ara tenim merdejant l'educació:
Jose Ignacio Wert, el ministre d'Educació
Ràdio Televisió Espanyola, Demoscòpia, BBVA, sortint d'Alianza Popular i de tota la colla d'animals que van potinejar durant la transició, (llegiu oblit obligat)
Aquest ha tingut l'acudit que ja sabíem, vol homogeneïtzar l'educació.
Ja només ens faltava perdre això.
Quan haurem de tornar cantar el Cara al Sol? Temps al temps.
Casumlamarequelsvapariratots. I nosaltres, fins quan callarem?
8 comentaris:
Ens tenen tant cremats que ja no tenim esma ni per fer-los callar.
Tu Zel, ja fa temps ... que no calles.
Bona nit :)
M'agradaria dir-te Roser per que en el meu jardi hi figures, hi creixes, hi habites, hi ets... Però fa tant de temps que et vaig coneixer com ZEL i en tents per donar i per vendre i per guardar que no puc canviar el xip.
Quan veig ARA MATEIX em sugereix no sols a tu i tot el que ens dius i quasi exigeixes molts cops, si no tants fets, records, circumpstàncies que se m'han donat i ARA MATEIX els vull rtenir prou per que em fan viure... Què és el viure si no en tenim ganes de prosperar en els fets dels altres i nostres, acaronar el passat i pensar en que serem demà... si no és aixì la vida sols és despreci de nosaltres mateixos... on tenim que fonamentar les nostres idees, actes i els fets conten en la persona?
.........
Un altre dia ja tornaré a posar lletres que tinguin sentit com les teves i de tots, que els brolli la sang, que escoltis l'airet del mot, que sorolli dins teu el sentiment que riu i que plora... I notar el consol que t'acarona la galta i veus els ulls que estimen que tenen cura de les preocupacions i desgavells i dels moments on la esfòria esclata com botella de cava oberta...
Sigues la ZEL sempre. també tu fas falta a molts, mai estas sola. un petonet al front que vol dir-te quina persona més sana tinc al davant, que no rellisca per més que li possin pedruscall davall dels peus i no és reté per més vesc al pollagó. Anton.
Posem-nos a l'ombra. A treballar de valent. Per sortir a la claror, ben ferms.
No, si callar no callem. El que cal és que ens posem en marxa (tot i que avui estic optimista-, penso que ja estem fent camí, entre tots. Aquell va dir "no estamos tan mal"; jo no diria tant, però sí que som en la bona direcció. Això d'ara no durarà per sempre)
SuperZel,
No, si ara un paio que vés tu a saber, estava contractant les gales del José Luis Moreno del dissabte a la nit a la TVE es dedicarà a homogeneitzar l'educació dels infants. Acabarem amb una assignatura nova que es dirà "Matrimoniadas".
Certament el CV no té desperdici. Militant del PDP! M'ha vingut al cap quan era petit. Des de llavors no havia tornat a sentir del PDP. No era el partit de l'Oscar Alzaga?
Bé Zel, que l'altre dia vaig llegir per aquí que hi havia una mica d'abatiment... Jo em solidaritzo i et dic que tampoc estic passant la millor època però què carai, després d'uns temps dolents en venen uns altres que són la bomba.
I a més, sempre tenim els blogs. On tothom intenta fer-ho el millor possible i oferir un bon post.
Well, kisses
La meva àvia va ser mestra, el meu pare també, també la meva mare i un rebesàvi va ser mestre d'obres. Em ve de familiia, a tu també et ve com a cosa congènita aquesta ràbia perenne, contra tot el que no estigui en la teva "onda", calmat dona que els altres també tenen les seves raons. Des que tinc ús de rao, la cantarella de l'educació ha estat "potinejada", des de 1888 quan la meva avia va ser nomenada als vint anys "maestra de niñas" a la Rinconada, els plans d'estudi han anat canviant. Quasi que cada dos ministres, un pla d'estudis nou. És un ritornel·lo constant i pesat, però sortosament cada dia néixent nous i diferents infants i els temps passant...i la Joana balla. Jo recordo encara quan el meu pare era mestre "Nacional", que en la escola-vivenda del mestre a partir del l'any 1945, el pare amb 30 alumnes ENSENYAVA I EDUCAVA en català, però no del català. Mai vem cantar "El cara al sol" seriosament, més tart quan vaig fer el batxillerat ens el van ensenyar...i la lletra que li posàvem deia "cara al sol, que te pondrás moreno"...
Perdoneu la grolleria, però ja fem cagar!!!
Em repeteixo, perquè crec que aquí a casa teva ja ho he dit: Què collons hem de fer!!! Qui dirigeix??? Com podem ser tan torrebolets de permetre que ets aixafin amb les seves imposicions.
Nois, això sí, "amb il·lusió"!!! La marequeelsvaarribaraparirdeumilionsdevegades!!!!
Publica un comentari a l'entrada