24 d’abril 2012

no m'he comprat cap llibre

Ni me n'han regalat cap.

En tinc la casa plena, en puc regalar a qui en vulgui, n'he donat a diverses entitats, n'ofereixo a la biblioteca del poble, els deixo als alumnes (els grossos il·lustrats, tipus enciclopèdia, de natura, que els fan molta il·lusió), però plego, de moment, de comprar llibres només per ser Sant Jordi i sembla obligat llegir l'últim de l'ultim.

Sospito que hi ha molt llibre d'encàrrec, molt llibre que surt només per fer la pela per la diada (no em digueu que el Cuní i la Rahola formen part d'una literatura com cal)i molt llibre escrit de manera oportunista.

Ah, i tampoc m'agrada la Jennifer del Jordi Pujol. Ni em crec el suposat gran missatge de la cançó. Per pallaso, ja tinc el Tortell Poltrona.

10 comentaris:

novesflors ha dit...

Jo crec que és una tradició bonica, la qual cosa no significa que hàgem de comprar llibres només per Sant Jordi, ni que hàgem de comprar els que semblen fets expressament per vendre aquest dia, ni el darrer best-seller. Jo enguany tampoc no n'he comprat perquè em vaig avançar una mica al dia (i ja l'havia comprat) però he tallat una rosa del roser que tinc a la terrassa per a la meua filla. I m'ha agradat. I a ella, també.

Thera ha dit...

Doncs, trobo que has fet molt ben fet! Jo també penso que és una diada massa oportunista i tenim 364 dies de l'any per comprar o demanar en préstec els millor llibres!!! Però, ara tothom va de cara la pela i Sant Jordi forma part del màrquetinc, pobre dels escriptors que fa ja uns mesos que han publicat, sembla que només cal parlar de les novetats expresses per la senyalada diada...
I austeritat? Algú ha vist austeriatat en algun racó del Palau?? Jo hi he vist munts i munts de roses molt ben engalainades, això també val algún dineró... austeritat? on??

Jordim ha dit...

sant jordi es la unica tradición que no me hace vomitar..

el paseante ha dit...

Ahir, a Barcelona, hi havia una munió de persones fent-li fotos a un tal Mario Vaquerizo (un d'aquests del cor) que signava llibres. Una mica més enllà, la Maria Lapiedra també oferia la seva "literatura". I enmig de tots dos hi havia el Pasqual Maragall amb la mirada absent. Visca Sant Jordi.

El veí de dalt ha dit...

Carinyet,
I el llibre dels mediàtics de les Històries veïnals, no el compraràs?

Joana ha dit...

Jo no he comprat cap aquest dia, més que res, perquè és del tot impossible mirar l veure i escollir, massa gent.
Jo vaig fer al revés, en vaig regalar una vintena a a una entitat solidària.
En tinc molts, i està bé compartir del que en tens en abundància.

El porquet ha dit...

Em sembla perfecte. Llibertat absoluta. Però mira, ja que tenim una festa de la literatura (i no una cosa artificial imposada pel Corte Inglés com la del pare o la mare) doncs a mi sí que em fa il·lusió regalar algun llibre. Sempre hi ha aquells llibres bonics que no estan de moda i que, a qui els regales, li fas arribar un petit tresor.

Clidice ha dit...

Jo els tenia comprats a l'avançada -perquè tinc una munió de Jordis a casa-, però no he fet cabal dels mediàtics. Algun ja l'havia comprat fa uns mesos :) o sigui que has fet santament, com tot, les masses piquen i, al final, només sembla un negoci.

indiketa ha dit...

en varem regalar..ja ho crec
pero ens reservem per la fira del llibre vell que en no res ja es aqui
ens hi veiem!!

salut!

Assumpta ha dit...

Crec que mai a la vida he comprat un llibre mediàtic...

Recordo que el meu primer llibre de Sant Jordi me'l va regalar la mare fa moltíssims anys. Era un llibre de contes de la Gloria Fuertes que es deia "Cangura para todo" i encara recordo el nom de la protagonista!! "Dulce Mariana Clotilde del Carmen" :-)

Jo de llibres en compraria sempre, sempre... però no puc. Darrerament ja miro més els que em poden deixar (dues amigues i la meva germana) i els que trec de la Biblioteca... però tenim una tradició preciosa, una que nascuda veritablement del poble... res d'El Corte Inglés, com diu El Porquet... un poble que celebra una festa intercanviant llibres i roses (no sé si ho deia Maragall) no és qualsevol poble...

Uns dies abans ja miro i espero... cal aprofitar el 10% que per algú pot ser "no res" però per a mi és important... i, quan arriba Sant Jordi... és un dia màgic!