16 d’abril 2012

un dia més

Començaré un nou dia, espero que amb il·lusió quan sigui amb els nens.
Començaré un dia més, vivint i aprenent, més que no pas pensant que treballo.
És que si pensés que això és treball, prometo que faria una altra cosa.
(ens demanen omplir els calaixos de la generalitat)
Però no faré el que el meu cor no em deixa, encara que el meu cap em digui que he de fer, que els adults, no mereixen la meva il·lusió. Els nens sí.
Ara, no descarto començar a fer un dia de pati global a la setmana, si seguim així. És una remor que es va escampant, de manera inexorable.
Els nanos no s'ho mereixen. El govern mereixeria una abaixada de braços global i continuada fins al límit.
Ahir van gosar demanar als ciutadans que omplíssim els calaixos de la Generalitat. I un ou!

2 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Que vols omplir?.
Amb la butxaca buida....

Mestreta ha dit...

Nosaltres estem pensant en fer diferents coses però no crec que cap tingui cap ressó perquè el govern no se n'enterarà. Ni cassolades, ni samarretes grogues ni res d'això.
A mi tampoc no m'agrada però fins que no diguem PROU de veritat no passarà res. I em sap greu pels nens, evidentment, però resulta que no treballem amb plàtans...