01 maig 2012

permeteu-me riure

...per no plorar...

festa del treball?

Els treballadors de cap manera podem celebrar aquesta festa. I menys encara els qui esperen poder gaudir d'estar en la nostra, malgrat tot, gloriosa situació.

Mentre, estem cada setmana esperant els divendres, a veure per on ens degollen, a veure si troben un nou forat per xuclar-nos la vida. De moment, la nova fita és no estar malalt gaire temps, ni per la sanitat ni pel sou.


Si fa 10 anys em juren que viuria això no m'ho hagués cregut ni boja. Com porcs a l'escorxador.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs sí, i amb aquesta majoria que tenen, molt ens queda per patir.

novesflors ha dit...

És terrible, crec que ens faran avorrir els divendres.

Elfreelang ha dit...

ens ho hem de prendre amb humor, ara canviarem allò de divendres faves tendres per divendres què hi ha per a vendre?

fanal blau ha dit...

A mi si em punxen, no em treuen sang...sembla tot un malson, i és de totes totes un maltractament.
Ara sembla que els treballadors/es públics som tots i totes una colla d'aprofitats que només anem a passar les hores i a llegir el diari...
Després de gairebé trenta anys a primera línia de foc...no me'n sé avenir...
una abraçada, zel!