entrar als camps d'userda i quedar amb els peus de color verdós i olor de fulles tendres...
quedar enganxada entre els cards i aprofitar per mirar el sol que es va ponent darrera els núvols, i les primeres flors ja marcides, i omplir-te el nas d'olors eternes de ferratge, de fems secs i de blat encara verd, mentre les pomeres verdegen, ben a prop del petit tamariuar que encara queda damunt la terra salabrosa, que el gos, llèpol, no es pot estar de tastar.
al poble, juguen a futbol, i arriba el clam del gol que potser és l'única alegria del dia...
la resta estem en fora de joc.
2 comentaris:
doncs potser que aquest fora de joc no sigui tant greu.....
bona setmana
Bé, almenys els camins de poble no ens els abaratiran, i menys si són plens de sensacions com les que tan bellament ens has explicat!
Publica un comentari a l'entrada