festa al poble

Tothom dorm i mireu quines hores. Vaja, normal, tenint en compte que aquest matí, a les 8, semblava un dia de mercat. I això que la cosa va començar el dijous, amb havaneres (slow), va seguir el divendres amb nit jove, i el dissabte (ahir/avui) orquestra per ballar i Miquel del Roig, que el tenim fix, i a les cinc encara cantava. Després, més sarau de llauna. Avui encara hi haurà ball de vespre.

Hi ha un parell de coses, però, que no m'esperava. La quantitat de gent que s'acumula en un poble petit, molt petit, fa que habitualment l'endemà tot sigui brut, brut i pudent. Casa meva gairebé toca a la plaça, és com si els músics fossin dins, i el carreró aquest any, estava prou net. No hi havia pas més papereres, que estem de retall en tot, però sembla que el jovent, tant criticat, no deixa d'aprendre.

Clar que els grans només sabem veure el que ens convé, (tots borratxos, quina vergonya!), però hi ha diferència, o i tant. Aquí, a les festes majors, quasibé tothom en porta més al cap que als peus, i l'origen de les alegries és divers..., però aquest any, he vist més... no sé com explicar-ho, més tocar de peus a terra, ballant, bevent i fumant el mateix...

L'altra cosa que m'ha sorprès agradosament, és la poquíssima quantitat de mals "rotllos" de matinada. Potser és que tots som conscients de la magnitud de la tragèdia i fins en el divertiment hi ha quelcom que ens toca la fibra. Molts han preferit dormir quan el dia despuntava al poble ni que fos a terra, abans de conduir. Lleig? Mira, segons com.

De fet, he vist més torrats de la meva edat que mai. I consti que m'hi veia bé, jo no bec.