El culte a la terra com el culte a la personalitat ha de fer-se quan toca per adeqüar els resultats. Dedixem les coses de bades Qui en el fons té l'honestitat? Les cares netes amb aigua i els cors amb l'aurific dringar. I no s'administra amb senderi ni es llegis-la amb equitat... I els resultats sols caminen... a un desatre que ningú pararà. Destruim la nostra terra i ni l'aire ens farà costat. Ara tot FOC és una guerra que no hem sabut governar. Seguim en aquesta mania i haurem de viure al ras. A tots ens hi crema el ciri pervivencia en el terral. ................. Anton.
Soposo que el foc al bosc és impossible d´erradicar. Si ja n´hi havia quan el sotabosc es tallava abans de fer dos pams d´alt, ara pla; pasa de dos metres....
Emprenya saber que sobre el terreny cremat no es farà una plantada ben planificada, per crear treball i riquesa aprofitant el rendiment que dòna un bosc.
No crec que a ningú li interessi a Catalunya cremar boscos excepte a: Els que es dediquen a netejar boscos subvencionats per la Generalitat i no els netegen, ho fan veure. Els que obtenen fusta gratis per triturar i la envien a l'estranger per a biomassa. Aqui la Generalitat no dóna permisos per instal · lar plantes de biomassa que són molt necessàries. Sense una gestió adequada dels boscos hi haurà molts més incendis, la fusta no té cap valor perquè es fomenta l'ús de materials plàstics no renovables. Si la fusta no pot valorar-se, no es cuiden els boscos i es cremarà tot.
En Josep té raó, els incendis s'apaguen a l'hivern i també s'apaguen amb polítiques reals i realistes de gestió forestal, que tampoc es fan. Quan penso que vaig travessar aquesta zona pel GR-11, fa uns anys, amb els meus fills, carregats tots amb les motxilles, i recordo com n'eren de densos i perillosos, sense prou pistes d'accés, sense cap tipus d'aprofitament ... si no n'aprenem és que som encara més rucs del que semblem.
...de la lluita de l'home, qualsevol home, contra el foc, qualsevol foc...
10 comentaris:
Zel, no se a qui li pot interessar. Del que estic segur és que els incendis cal apagar-los a l'hivern, no ara.
Una abraçada.
El culte a la terra
com el culte a la personalitat
ha de fer-se quan toca
per adeqüar els resultats.
Dedixem les coses de bades
Qui en el fons té l'honestitat?
Les cares netes amb aigua
i els cors amb l'aurific dringar.
I no s'administra amb senderi
ni es llegis-la amb equitat...
I els resultats sols caminen...
a un desatre que ningú pararà.
Destruim la nostra terra
i ni l'aire ens farà costat.
Ara tot FOC és una guerra
que no hem sabut governar.
Seguim en aquesta mania
i haurem de viure al ras.
A tots ens hi crema el ciri
pervivencia en el terral.
................. Anton.
Soposo que el foc al bosc és impossible d´erradicar.
Si ja n´hi havia quan el sotabosc es tallava abans de fer dos pams d´alt, ara pla; pasa de dos metres....
Emprenya saber que sobre el terreny cremat no es farà una plantada ben planificada, per crear treball i riquesa aprofitant el rendiment que dòna un bosc.
No vull ni pensar-ho....massa focs per apagar
No ho sé pas, no ho sé pas, però no ens faltava pas això, no!
Quan veig la mida de les flames i la mida dels homes... penso això que dius: petits desprotegits, sense eines, quasi nus...
No ho sé, em resulta incomprensible.
No crec que a ningú li interessi a Catalunya cremar boscos excepte a:
Els que es dediquen a netejar boscos subvencionats per la Generalitat i no els netegen, ho fan veure.
Els que obtenen fusta gratis per triturar i la envien a l'estranger per a biomassa. Aqui la Generalitat no dóna permisos per instal · lar plantes de biomassa que són molt necessàries.
Sense una gestió adequada dels boscos hi haurà molts més incendis, la fusta no té cap valor perquè es fomenta l'ús de materials plàstics no renovables. Si la fusta no pot valorar-se, no es cuiden els boscos i es cremarà tot.
Bona i fumada nit Zel.
Fa molta pena, molta...
En Josep té raó, els incendis s'apaguen a l'hivern i també s'apaguen amb polítiques reals i realistes de gestió forestal, que tampoc es fan. Quan penso que vaig travessar aquesta zona pel GR-11, fa uns anys, amb els meus fills, carregats tots amb les motxilles, i recordo com n'eren de densos i perillosos, sense prou pistes d'accés, sense cap tipus d'aprofitament ... si no n'aprenem és que som encara més rucs del que semblem.
Publica un comentari a l'entrada