22 de juliol 2012

foc, foc i dol.


















No en tenim prou amb tot el que tenim, que a més hem de patir això. A l'Alt Empordà, ja ho sabeu, confinats a casa. Això es des de Viladamat, prou lluny... Jo, que visc a més de 40 quilòmetres de la Jonquera, us puc assegurar que tenim fum a dojo. Avui, dinant a Figueres, trossos d'escorça fina cremada grossos com el meu palmell eren al carrer, enmig de cendra més petita. i tot just eren les cinc de la tarda. Una altra tràgedia al sac.



Avui, demà i molts dies, que preguntin als bombers què tal això de cobrar menys a cada mes que passa. Això sí, els endiumenjats surten a la tele. Porca misèria.

15 comentaris:

Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA! ha dit...

Tu creus que els bombers són on són pel sou? Tu creus que els bombers llencen la tovallola, i marxen a Nova York perquè se seten buits, ferits, maltractats?

Creus de debò que són els bombers els que salven res? Si no estimem de debò, ni bombers ni ningú no salva res.

Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA! ha dit...

"Una altra tràgedia al sac."

Tu només segueixes tragèdies?
Ets de les persones que frustra
l'esperança?

Jo no ho crec pas això, i per aquesta raó espero que no escriguis només desenganys amb la tràgica expressió desenganyada.

Vinga AMUNT!

pena ha dit...

Provocat o natural? A més decisions de desviaments erronis...quin drama.

AlfredRussel ha dit...

Ànims i molta força, zel! Des d'un sud que també pateix els mateixos mals i on encara no s'ha esvaït l'olor a cremat, ens sentim més a prop que mai de vosaltres.

I m'ho dic, també, per mi: AMUNT!

joan gasull ha dit...

si es fèssin les coses com s'han de fer tot plegat estaria més controlat

Vicicle ha dit...

Aquestes fotos em porten al cap un malson que varen tindre per ací no fa molt. Ànims a tots, i tant de bo el gestionen millor del que ho varen fer aquí. Un petó.

sa lluna ha dit...

Ànims, nina!!

Una aferrada.

elur ha dit...

ai Zel... si ja em fa plorar un foc en indrets desconeguts, imagina't quan conec tot allò que s'endú per davant... cada imatge és una ferida a l'ànima.
molts petons i abraçades.

Josep ha dit...

Et dono tot el meu suport Zel. Encara ara revisc el malson que fa 6 anys ens va deixar l’incendiï al Bages. Arribava el foc a peu de la gasolinera i les cases darrere nostre. De les autoritats no vull dir res d'ells, però el meu afecte als bombers. Ànims amiga.
molts petons.

Elfreelang ha dit...

zel tot el meu modest suport....deu ser horrorós...pots creure que aquí a Barcelona vora el mar se sent ferum de fusta cremada? doncs si fins aquí arriba l'olor...espero que la tramuntana minvi i puguin controlar el foc...ànims!

novesflors ha dit...

És lamentable i dolorós. Ací ho hem estat patint. Terrible.

Ferran ha dit...

Veig les imatges, les teves i les que m'arriben per internet, i també a la tele alemanya on ja ens n'han ensenyat... pena immensa per un país que, potser ara sí, ja ha arribat a l'infern.

rebaixes ha dit...

Les injusícies ens aplanen
dins un cèrcol indiscriminat.
Ferides a cor i carn i hisendes
sigui quin sigui, foc, mai fart.
I el sofriment va i s'esventa
i no para de xillar com elefant
que no vol que li tallin les defenses
i al final abaixa el cap.
La misèria de molts
és la riquesa en altres...
Arreu el foc és viu
qui pot apagar-lo. Nosaltres
mai hem encés el llumi.
Tragèdies, tragèdies, tragèdies
del torrent no en sortim.
................ Anton.

Dafne ha dit...

En ferran, parla d'arribar a l'infern; potser tens tota la raó; però ara amb el foc que crema, i les injustícies fan de teies constants en el nostre dia a dia; cal que ens plantem, i quan el foc s'apagui; s'encengui la metxa de la nostra llibertat.
VULL CATALUNYA LLIURE, JA NO PODEM ESPERAR MÉS.
Sento una immensa tristesa per tot plegat!!!

yraya ha dit...

Hola Zel, portava molt temps sense passar per aquí, que pena, la setmana passada les mevaes illes i aquests dies aquí, al meu país d'acollida ...
una abraçada