Doncs, evidentment, intentaré que la meva feina, que serà fer l'Educació Especial, sigui eminentment inclusiva. Quan parlem de com atendre les NEE de l'alumnat, les postures solen ser preferiblement aquestes: excloure els nens del sistema educatiu "normal", separar-los o segregar-los, i finalment integrar-los però com un món a part dins el grup. Quan es parla d'incloure'ls, habitualment es confonen els termes i el que es fa és integrar sovint amb bones intencions, però poques eines i recursos.El camí és llarg i pedregós, però imagino que, quan algú es vagi convencent de la bondat de la màxima inclusió, i entengui que tots som dins del mateix vaixell, cadascú amb les seves necessitats, acceptarà que es treballi cap a una veritable inclusió vista no com una càrrega, sinó com un enriquiment.
Així que, deixo el misteri resolt. Aquí teniu, (mentre els convingui), qui serà la mestra d'educació especial a la meva escola. Apa. és més fàcil de dir que de fer. Però la declaració d'intencions està dita. Em dedicaré a molts angelets sense ales, procurant que d'altres els deixin les seves i les que jo pugui aportar.
16 comentaris:
Sempre he respectat i admirat a les professionals de l'ensenyament que asumeixen la recreació de nens i nenes amb NEE.
Molt bé! Et desitjo molta sort.
Una abraçada Zel :)
Ho tinc penjat a una de les meves parets.
Bon cap de setmana.
Hola zel, la veritat és que ens esperen anys durs, en els que haurem de lluitar per la inclusió dels infants amb NEE amb cada vegada menys recursos humans i materials i alhora amb l'augment de les ratios. I ja no parlem de la gran quantitat d'infants que es troben el llindar, que no són considerats nins amb NEE, però que realment tenen unes necessitats significatives... Certament és un camí llarg i pedregós, però serem on hem de ser, no? Abraçadeta!!
És una tasca difícil. Que tingues sort i que no et manquen els ànims.
Sí, difícil, però preciosa, Zel, i crec que tu ets una persona ideal per a fer-la, de veritat.
Els angelets sense ales necessiten algú que no es rendeixi mai, com tu.
Enhorabona als angelets que s'arreceraran al teu redós. I molts ànims i moltes abraçades per a tu.
Doncs ho trobo una feina de les més maques que es poden fer. Tu sempre has demostrat una sensibilitat molt especial per els nens que, a priori, són més febles... segur, segur, que aconseguiràs que es sentin estimats i, amb això, la seva autoestima ja pujarà i els hi faràs un bé :-)))
Endavant!!
ANGELETS SENSA ALES¡¡¡¡¡QUE BONICA DEFINICIO.
ANIMS¡¡¡
JUGANT,,,
ja ho saps......si ens aixequem ben d'hora ben d'hora som imparables.
O potser tenen més hores per donar-nos pel sac?
Ho faràs bé, ho sé segur.
N'estic segura que a aquests angelets els hi ha tocat la loteria amb tu!
:D
Tindran sort amb tu i tu amb ells. Persones sensibles fent un mateix camí.
Tot anirà bé Zel, no és fàcil, però poques coses són fàcils per a la gent compromesa.
Una aferrada ben forta!!
me pregunto com descriuries a mon fill si el coneguesses...
angelet amb ales? angelet sense? angelet?
per molts, "angelet sense ales"; altres dirien "angelet", imaginant-lo amb ales i tot...
a mi no em sembla cap "angelet", en tot cas angelet-dimoniet-i-barreja-de-tot, com la sara o els demés companys que van amb ell a una escola i a l'altra.
diferenciar els alumnes entre "els que saben i poden deixar les ales a altres" i "els que no en saben o no en tenen"... és delicat, zel, i sovint s'acaba (i es comença) identificant a uns d'una manera i a altres d'una altra, tornant a encasellar-mos fins i tot quan el que volem és no fer-ho.
m'agrades molt de mestra i penso que tens molts dels "ingredients" que a tots (mestres, alumnes, famílies, escola i societat) mos fan falta: motivació, curiositat, alegria d'aprendre i de transmetre, ganes de compartir, sentit crític, bagatge personal... i que poden ajudar a compensar la falta de recursos, la desmotivació i un entorn sovint desesperant.
m'agradarà molt continuar llegint les teues experiències. ja t'espero :)
Estic convençuda que ho faràs molt bé tant bé com sempre....endavant zel!
m'en alegro molt per ells
caminar de la teva mà, es el millor que poden tenir..
n'estic convençuda
molts i molts petons nina
Hem de lluitar per la inclusió! Tan se val si s'és mestra d'educació especial o mestra a seques... totes dues haurien de lluitar pel mateix. Tots tenim necessitats especials no?? cada persona és un món, fins i tot pel que no tenim discapacitat!
Ja fa un anyet que treballo en una Associació de persones amb discapacitat i ara vénen temps molt durs....... esperem suportar-ho entre tots!
Petonets!
A veure si s'encomana i els mestres amb vocació ajuden als pares que vol dir ajudar a la societat a entendre'ns més. Tant de bo! Molta sort Zel!!!
Publica un comentari a l'entrada