Ens arriba una carta de Càrites. Ens demanen, (saben que tenim la carnisseria), una col·laboració del tipus que s'ha posat de moda, un euro. Hi ha d'altres opcions. Evidentment, un ni es planteja si col·laborarà (també) ara amb la nova causa.
Però n'estem #finsalskollons. No pas d'ajudar, que no. Fins allà on he dit n'estem, quan els lladres de guants blancs escanyen i escanyen i en diuen "ajustaments" i "sacrificis" I ells tan amples, tu, amb tota la seva cara dura surten a parlar i defensen el seu model de robatori en massa i d'esclavitud forçada dient que "sanegen el sistema". I una merda. El "sistema" és més brut i podrit que mai, la quantitat de gent que ha de viure de caritat i solidaritat dels ciutadans creix dia a dia. I quan hi siguem tots, a qui demanarem? eh?
Ells ja hauran plegat, segur, amb una bona pensió. Tu i jo hem de cotitzar 35 anys per cobrar una misèrrima pensió, ells amb 8 anys de diputats ja cobren, #kinskollons.
Això petarà i de grossa manera. Ara sí que sí. Llàstima que els qui ens haurien d'ajudar, els que ens prometeren una via cap a un futur millor no estan per la feina. I quan això va així, finalment la gent explota. I es descontrola. I fa el que ens passa pel cap moltes vegades. I tira pel dret. Els veïns espanyols farden de la tercera fortuna.
L'amo de Zara, amb el seu patrimoni, podria alimentar 5milions de famílies durant un any. Amb treballadores/ors en condicions deplorables i majoritàriament a països on els treballadors no tenen cap dret. Així un es fa ric, robant?
Ens escandalitzem del carregar carrets de compra a les grans superfícies i dir "Gordillo"? I com és que no ens escandalitza el crim contra la humanitat que és tenir la gent planera vivint de la caritat?
Ara sí que sí. Aquest hivern serà calent calent. La massa crítica dels desnonats de la societat és cada vegada més gran.
15 comentaris:
El capitalisme s'ha anat construïnt sobre mentides, mentida rere mentida, una vegada i una altra. I ajudat, esclar, pels poderosos mitjans de comunicació. El capitalisme s'ha anat construïnt sobre falàcies, la més gran de les quals diu que es basa en la "democràcia", que mira que lliures sou que podeu votar entre PP/CiU i PSOE, entre Merkel i Gabriel, entre Hollande i Sarkozy... Quan un s'allunya i agafa perspectiva, no veu dues opcions: veu dos matisos en la mateixa banda.
No, el poble no escull res: el poble es narcotitzat amb Belens Estebans (i amb Barça, perdoneu però també amb Barça, no em cansaré de repetir-ho), i amb el poble narcotitzat nosaltres anem fent. I narinant.
Sí, Zel, l'11 seré a la mani però no només per cridar in-inde-independència, que també, sinó per cridar de-demo-democràcia ja! (i polítics i banquers podrits al cadafal).
Disculpa.
ja fa temps que diuen que això ha de petar, però de moment aguanta...
He fet un comentari al meu blog. m'ha agradat el tema.
Difícilment serà que no peti.
N´estem molt tips de lladres i retallades, de sacrificis a costa del nostre treball.
Cada vegada hi ha més gent que està al límit, que no pot... que, veritablement, ha de demanar ajut... i la gent "aguantaria" com fos, si veiés que els "grans lladres" paguen pels seus delictes, però quan veus que tu no arribes, que ja no saps què auto-retallar-te i que els "grans lladres" campen tan tranquils...
Una de les notícies més fastigoses que he sentit aquests dies és la limitació dels sous dels banquers intervinguts... pobrets, com ho han fet malament NOMÉS podran cobrar 300.000 eurus l'any...
I jo em deixo el cabell gris perquè necessito estalviar la despesa de perruqueria...
Assumpta, jo em faig el tint a casa i a més el faig a les col·legues!
És un misteri modern: quan un sistema es podreix, resisteix encara dècades fins que no peta del tot. I aguanta sobretot perquè l'aguantem, perquè en realitat ens fa por que peti i totes les nostres certeses s'esvaeixin. Però quan un pensa en la mis`ria de les certeses, li venen ganes de facilitar que petit tot.
Ben fet, ZEL!! :-))
Jo no m'ho puc fer perquè sense ulleres no veig "tres en un burro" i amb ulleres s'empastifen totes i, si se'm fan malbé, no me'n puc comprar unes altres... agggh!! però bé, faig veure que m'agrada portar-lo així... i, quan em miro al mirall, sento que "he envellit de cop" :-(
FERRAN, El poble no es narcotitzat amb el Barça... el futbol ja és cosa de rics. Si no tens "tele de pagament" ja no pots veure partits del Barça de Lliga, i com jo no en tinc (perquè no la puc pagar... però, si pogués, tampoc em donaria la gana de fer-ho) doncs m'aguanto.
Ara bé... quina mania has agafat amb el Barça, home... si és l'únic que, quan miro les notícies, em dóna una alegria! tu què voldries, que TOT, TOT, TOT fos dolent??
Zel, volem que siguis fidel bogardiana. Volem que no ens deixis. Volem que segueixis el nostre blog. Volem que formis part de la gran familia bogardiana. Volen, volem, volem la Zel a can Bogarde.
Gràcies de tot cor!
La Marga i el seu verb tenen raó, et volem a la Penya Bogarde: som del barça, som anticapitalistes, som gent que vol imaginar i imagina un altre món alliberat del capital i dels dirigents que fan malbé el futbol (fins i tot els del nostre Barça). Vine, vine!!!!!
anticapitalistes per un barça cooperativa de socis i per una revolta globalment ben feta!
Zel, soc el vetllador mariner del front bogarder i m'encarrego del manteniment del vaixell canoner BOGARDEMKIN. Espero que segueixis les instruccions dels amics de la Penya Bogarde. Jo faig el que em correspon i ja estic sota les ordres del govern provisional de Les Illes Medes lliures i bogardistes. Ens veiem a Les Medes, ens veiem a la cooperativa obrera del Nou Camp, ens veiem a la revolta per terra, mar i aire. Per sempre: Penya Bogarde!
Iupiiiiiiiiiiiiiiiii!
Zel, Assumpta, deixeu de fer-vos el tint! jo ho he fet... no sé com "quedaré" però pel juliol em vaig tallar els cabells i que creixin com vulguin, amén. Fa massa anys que no sé de quin color els tinc!
Quant al tema important...
finsalskollons, jo també, de tot plegat. Però amb molta, moltíssima por perquè la gent, quan ens descontrolem (jo també sóc gent) no som de fiar!
Esperem que quan peti no ens fem gaire mal (hi ha maneres i maneres de petar i n'hi ha que no són gens desitjables... heu llegit Incerta glòria?)
Publica un comentari a l'entrada