Ja el sento proper. Falta poc i ja hi serem. I com més m'hi acosto, tot i que no nego que en tinc ganes, em menja la incertesa. On aniré el primer dia? Amb qui i on em resituaré?
No ens enganyem. Qui sigui de l'ofici, ja sap que les escoles són com petits fortins, castellets on cadascú té una colla, i un petit territori en tots els àmbits que és el seu. Es lliuren batalles i hi ha mirades indesxifrables. Hi ha salutacions cordials amb l'eina ben esmolada tot darrera. Hi ha qui et diu "ostres, ni idea" i ha xerrat i criticat pels descosits. Hi ha també qui et fa costat amb el cor sense massa paraules. Hi ha qui diu sense fer i qui fa sense dir.
Les primeres reunions, el repassar materials, planejar darreres actuacions que no s'havien definit prou en acabar el curs, posar un ordre més clar a les activitats prèvies, traspassar informacions...
Em fa molta ànsia, i sé que em sentiré sola i desubicada. No per falta d'amics, no. Tinc molt bones persones, tresors sense preu al meu costat. Però cadascú té definit el seu territori. Ara hauré de passar al territori dels "especialistes". Una mena de bosc on m'hauré d'anar aturant a buscar informació de com funciona un en terra de ningú.
Els nens començaran, i no tindré cap grup per acollir, el primer dia serà tan diferent de tots els altres primers dies de la meva vida de mestra...
El que més m'emprenya és saber del cert que ploraré, que no em sabré controlar i ploraré, i em fot molta ràbia, perquè sé que hi ha qui s'alegrarà del meu plor.
5 comentaris:
has de ser mes forta que l'enemig........ho faràs, ho se
es necesita esser molt petita persona per alegrar-se del plor dels altres
ignora a aquesta gent, zel; no et mereixen...
jo, penso com en Joan i se que et creixeras quan toqui.
petonarro
També hi haurà qui plorarà perquè tu plores, i perquè molts ploren. Superarem els moments difícils. Som més forts i tenim més capacitats que no pas ens pensem. Ànims!
Si has de plorar ho fas, descarrega't i punt.
Però després sigues la professional que sabem ets i endavant, ningú diu que serà senzill, però tu pots, n'estic ben segura.
Endavant, tu podràs! Hi ha més gent així. D'altres potser ni començaran aquest any. O aniran començant varis cops a l'any. Sé que no és consol, doncs cadascú ha de passar per la seva situació, però ho farà. Endavant!
I dels que es riuen del plor dels altres, més val no fer-ne cas
Publica un comentari a l'entrada