13 de setembre 2012

els meus fills també hi eren...

I jo, com vosaltres encara estic amb els ulls amb pampallugues de la gran marea d'estelades i senyeres, encara tinc pell de gallina quan penso en les hores d'estretor i caliu (i suor i somriures còmplices). Però m'estic emprenyant una mica, no m'agrada que els oportunistes de sempre, es posin davant del carro, com si fossin els bous que ens han fet sortir al carrer. El clam d'un país no té partit, té desig de caminar endavant amb mandataris dignes, no pas amb els "d'ara no ara sí, ara per mi, ara perquè mo demanen, ara pel partit". Volem gent amb sang nova que no hi siguin pels rèdits i els privilegis, que hi siguin pel poble, pel nou estat català. I aquest és el nostre clam, a alguns només els ha anat bé que donem la cara!


El meu fill gran, encès com poques vegades, ell que és de tarannà ferm però tranquil, va vomitar això al facebook. M'ha fet gràcia posar-ho aquí!






Estic fart d'aquests que es creuen més catalans que altres per ser d'un puto partit de merda o un altre, doncs a mi em fan fàstic tots, jo soc català perqué m'hi sento i m'estimo la meva terra, i com jo molts companys que hi viuen i hi treballen, i em posa la pell de gallina veure com algú amb cognoms castellans defensa aquesta terra com seva, amb orgull, mentre els altres botiflers que es creuen més catalans des de les seves cadires intenten ser més que els altres per portar l'emblema d'un partit o un altre.


Avui parlant amb un home de més de setanta anys m'ha demostrat que ens falten collons, -hem de tallar d'arrel- m'ha dit. Ho dic ben clar, quan no ens robin des d'Espanya, no ens ens insultin per sentir-nos d'on som, ni ens diguin que ens cremem, mentre hi ha un incendi a casa nostra, quan ens deixin d'oprimir, aquell dia, no em caldrà portar la bandera del meu país.


Jo puc estimar un espanyol, un anglés, un alemany, un colombià, un marroquí, o un portugués, igual que un català i donar-ho tot per ell, però no em penso deixar trepitjar ni que em discriminin insultin i trepitgin per sentir-me català.


El meu pare treballa més de dotze hores al dia per tirar endavant, i sap que els polítics no ens donaran res, però demà tanca la botiga i serà a Barcelona, amb la bandera catalana, perqué aixó no pot durar més, ja n'estem fins als collons. Demà CATALUNYA TREMOLARÀ!

6 comentaris:

sa lluna ha dit...

Una bona vomitada, si senyor! i espero que tots els que "s´apunten" a tot ho tenguin clar que se´ls veu la cua.

Aferrada.

Agnès Setrill. ha dit...

Això és enraonar! EN-RAÓ-NAR!
I tant!

joan gasull ha dit...

per més oportunistes que hi hagi el pas està fet, tant que el sr Mas està entre espasa i paret

Joan Guasch ha dit...

Hem iniciat un moviment radical, és a dir, que va a l'arrel. Hem fet que es vagin retratant els líders dels parits. Estem fent que Mas decideixi si vol ser un altre cagabandúrries o un estadista. Escolto els seus discursos i són explícits i, sovint contundents. Per una vegada estic començant a pensar que és el President del meu país. El poder econòmic "català", com sempre, calla; això no se sap si és bo o dolent, ja ho veurem. Però la força de les persones que érem al carrer, i els que no hi van poder ser però hi haurien volgut ser, és enorme, gairebé tel·lúrica. Si ens mantenim ferms, res no tornarà a ser com abans. Els nostres fills es mereixen un món millor.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

amen!

Clidice ha dit...

Delimitar fronteres per poder-nos obrir a tot el món, lliures. La resta ja ho anirem arreglant.